Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE INDECISIÓ EUROPEA

La UE prepara una cimera extraordinària aquesta setmana per tractar la crisi oberta

Espanya culpa Merkel de la pressió al deute i li exigeix una solució

El president espanyol creu que ha arribat l'hora de la veritat i que ara han de moure fitxa els grans estats europeus i resoldre, de manera urgent, la situació grega perquè freni l'efecte contagi.

Ningú no ho va confirmar, però el Banc Central Europeu (BCE) va calmar ahir tots els ànims en comprar deute dels països més atacats per l'especulació, també d'Espanya. I si no ho va fer, només el rumor estès per les borses europees ja es va convertir en un bàlsam, el millor medicament. La prima de risc espanyola, que va arribar als 375,7 punts, va acabar en 314, lluny dels 340 amb què va anar a dormir dilluns.

Gairebé simultàniament, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va sentenciar contundent a Madrid que "tots els països de la zona euro han d'assumir les seves responsabilitats, i els més poderosos de manera significativa", en clara al·lusió a Alemanya. Aquestes declaracions naixien de la pressió més asfixiant. El panorama era negríssim i, amb aquest escenari de fons, van comparèixer a la Moncloa el cap de l'executiu i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy.

Zapatero, amb un posat molt seriós, va admetre la gravetat del moment. Dit això, però, no es va voler mossegar més la llengua i va assenyalar els que, a parer seu, tenen una part més important del pastís de la culpa. Sense citar-ho en cap moment, va apuntar cap a Berlín per exigir a la cancellera alemanya, Angela Merkel, que s'impliqui i resolgui el segon rescat grec per evitar un efecte contagi que acabi desestabilitzant Europa. Molts analistes recordaven ahir que si finalment calgués intervenir Espanya estaríem davant del final de l'euro pel seu pes demogràfic i econòmic però, sobretot, per l'estocada simbòlica que suposaria. Van Rompuy va avisar des de Madrid que no ho permetria i que la moneda comunitària és "ferma i sòlida".

Pel mandatari espanyol, la causa embrionària dels atacs contra el deute dels estats europeus del sud, com Espanya i Itàlia, cal buscar-la en les incerteses sobre la participació del sector privat en la reestructuració del deute hel·lènic. La polèmica va néixer a Alemanya. "No es va obrir bé aquest debat ni s'ha tancat -va lamentar Zapatero-. Quan es fa una proposta, cal que el seu abast estigui definit quan afecta els inversos privats i els seus interessos i s'han de valorar els efectes que pot tenir". Per tant, per la Moncloa els que van embolicar la troca triant un camí que no era "l'adequat" ara l'han de desfer amb una resposta europea "ferma, calculada, clara i ràpida".

Moody's rebaixa Irlanda

Els ministres d'Economia europeus van començar a admetre ahir que aconseguir una participació privada en el segon rescat grec sense evitar una situació d'"impagament selectiu" de l'Estat grec és pràcticament impossible. Alemanya, Holanda i Finlàndia creuen que és incompatible que els bancs participin de les ajudes sense que els mercats ho vegin com una suspensió de pagaments de Grècia. Així ho va confirmar el ministre holandès de Finances, Jan Kees de Jager, un gran aliat alemany. No obstant, el BCE i països com Espanya s'hi resisteixen, ja que consideren que una fallida grega tindria conseqüències nefastes per a l'euro, per la qual cosa insisteixen que la participació dels bancs ha de ser voluntària.

La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, que ahir va mantenir una llarga reunió amb Zapatero, va repetir que cal trobar una solució ràpida a la crisi del deute i a Grècia. Salgado va indicar que no tenia constància de la preparació d'una cimera europea per divendres. Aquest va ser el segon rumor més estès del dia, que en el tancament d'aquesta edició tampoc ningú havia confirmat. Però tothom ho va donar per fet. Van Rompuy no va descartar la reunió, que seria al nivell més alt de caps de govern i que es convertiria en la segona trobada extraordinària de la setmana, després de la de dilluns a Brussel·les. Alemanya i Holanda es van mostrar contràries a la convocatòria, que es faria la tarda de divendres, una vegada tancats els mercats. La trobada també es produiria una vegada ja es coneguessin els resultats dels tests d'estrès de 91 entitats bancàries europees. Totes les precaucions són poques per calmar els mercats.

I tot plegat es va produir el mateix dia en què Moody's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a bons porqueria. L'agència considera que el país necessita més finançament europeu. També es van conèixer les dades d'atur dels països de l'OCDE, que va situar-se en el 8,1%. Espanya liderar el llistat amb el 20,9% i un creixement de dues dècimes. Irlanda ocupa el segon lloc (14%), seguida d'Eslovàquia (13,3%).

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT