L'FMI veu en Espanya un "cas extrem" de destrucció d'ocupació
Una de freda i una de calenta. L'FMI va posar ahir Espanya com a "exemple de país que va en la direcció correcta", però va alertar que el seu índex d'atur juvenil pot crear una "generació perduda".
Berlín.El Fons Monetari Internacional va posar ahir Espanya en el grup d'indecorosos d'Europa. Al mateix sac que Grècia, Irlanda o Portugal, que ja han demanat rescat a la Unió Europea. Tot i així, en el seu informe bianual presentat ahir a Frankfurt, l'FMI va elogiar que les reformes econòmiques empreses pel govern espanyol són paradigmàtiques del rumb que han de prendre els països amb problemes. Espanya, va concloure l'entitat que dirigeix Dominique Strauss-Kahn, s'està prenent seriosament els ajustaments que ha de dur a terme i això l'allunya dels estats que s'han posat a l'aixopluc del fons de rescat europeu.
No obstant això, segons va precisar el director del departament europeu de l'FMI, Antonio Borges, l'Estat arrossega una gran creu: és un "cas extrem" de destrucció d'ocupació, cosa que l'enfronta al fantasma de tenir "una generació perduda". El diagnòstic en aquest sentit és demolidor: pràcticament un de cada dos joves menors de 25 anys és a l'atur. Segons confirma l'informe de l'FMI, el principal motiu de l'elevada taxa de desocupació és la bombolla immobiliària que va deixar sense feina molts treballadors poc qualificats.
El Fons Monetari Internacional situa Espanya en el grup de països rescatats, tot i que es felicita que se n'estigui desmarcant gràcies a les seves retallades econòmiques i socials. Tot i que no la manifesta explícitament, la raó per la qual el Fons prefereix agrupar Espanya amb Grècia, Irlanda i Portugal és perquè ha tingut, com aquests països, una prima de risc (diferència entre els interessos que paga un país pel seu deute respecte al que paga Alemanya) de més de 200 punts bàsics el primer quadrimestre del 2011. És evident que l'economia espanyola (210 punts) està més a prop de la italiana (150 punts) que de la portuguesa (630 punts), la irlandesa (750 punts), o la grega (1.250 punts), però conjuntament amb aquests tres països deutors Espanya és la més endarrerida en la recuperació. El creixement espanyol serà aquest any la meitat que el que experimentarà la zona euro (que, segons les previsions, serà del 2,5%).
"A Europa li està anant bé", va relativitzar Borges, per bé que les seves paraules van sonar alhora a alarma per a Grècia, Portugal i Irlanda. La premsa alemanya destacava que el director de l'FMI per a Europa no havia parlat sobre el perill de contagi, tot i que la crisi als anomenats països perifèrics podria desbordar-se cap al nucli d'economies fortes com Alemanya, França i el Benelux.
Pujada de tipus
Si bé la política fiscal restrictiva que està impulsant el Banc Central Europeu (que ha apujat els tipus d'interès i ha anunciat que tornarà a fer-ho) frena l'economia espanyola, l'FMI va repartir elogis per com "les reformes han permès a Espanya deslligar-se d'altres estats de la perifèria de l'eurozona". Borges va explicar: "Aquest és el millor exemple de com un país que comença a actuar en la direcció correcta pot ser considerat pels mercats; Espanya es mou cap a un model de creixement més sostenible, no tan basat en el sector immobiliari sinó en les exportacions i el comerç, i això és crucial per al futur". El dirigent del Fons Monetari Internacional també va aprofitar per aplaudir que la salut del sector bancari espanyol sigui "sòlida".
Després de distingir Espanya respecte dels països ja rescatats, l'FMI va donar també un respir a Grècia quan va insistir que estava disposat a facilitar-li més ajuda en cas que sigui necessari. El Fons va sostenir la creença que el país grec no caurà en insolvència. "No és necessari que reestructuri el seu deute", va destacar Borges, mentre apuntava que Grècia ni tan sols ha demanat fins ara ajut financer addicional al que ja es va acordar fa un any.
Si necessiten més temps, si és necessari un altre programa és una cosa que han de decidir "els mateixos grecs", va raonar Borges, a la vegada que exigia més política financera comuna a Europa. Últimament, els països europeus han admès que amb el pla de rescat de Grècia van admetre implícitament que el país necessitarà ajuda suplementària per reconduir la seva economia.
Finalment, l'FMI va reclamar al Banc Central Europeu que sigui molt caut a l'hora d'elevar els tipus d'interès, perquè això encariria els costos de préstec per als països deutors. Tot i que el BCE ha anunciat que apujarà els tipus d'interès aviat, últimament s'ha especulat en el fet que es pugui endarrerir aquesta decisió.
