Publicitat
Publicitat

LA COMBINACIÓ ENERGÈTICA

Zapatero zigzagueja i la fundació FAES, el 'think tank' del PP, demana centrals de seixanta anys

Espanya, sense un full de ruta nuclear

Dos esdeveniments internacionals d'extrema actualitat han posat de nou sobre la taula el debat sobre l'energia nuclear. D'una banda, les revoltes socials al nord d'Àfrica, especialment la que està vivint Líbia, han evidenciat l'enorme dependència energètica d'aquesta zona del món que tenen països com Espanya i Itàlia. I de l'altra, l'estat d'emergència nuclear provocat al Japó pel sisme i el tsunami de divendres han donat arguments als antinuclears i sens dubte comportarà una profunda revisió dels sistemes de seguretat d'aquestes instal·lacions atòmiques, ara per ara cabdals en la distribució energètica.

Espanya acusa especialment aquesta dependència exterior. El consum energètic espanyol depèn en un 56,6% del petroli, una xifra que contrasta amb el 33,1% que representa el cru sobre el consum mundial. Segons Red Eléctrica -l'empresa que té el monopoli del transport d'electricitat-, les centrals nuclears van generar el 19% de l'electricitat produïda a Espanya durant el mes de febrer. Un 22% va provenir de les centrals de cicle combinat, un 18% de l'eòlica, un 15% de la hidràulica, un 11% del carbó i un altre 11% de les plantes de cogeneració.

A Espanya hi ha vuit centrals nuclears (tres de les quals estan ubicades a Catalunya): Almaraz I i II (Càceres), Cofrentes (València), Garoña (Burgos), Trillo (Guadalajara), Ascó I i II, i Vandellòs (totes tres a la demarcació de Tarragona). Aquestes instal·lacions es van posar en marxa entre el 1970 i el 1987. La moratòria nuclear aprovada pel govern de Felipe González va suposar la cancel·lació de cinc projectes nuclears més.

"Des d'aleshores tot ha estat confusió", explicava ahir Juli Barceló, enginyer i exmembre del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). "A diferència de França, on l'energia nuclear sempre ha tingut el suport del partit comunista i dels sindicats, a Espanya aquesta energia té un contingut ideològic", diu Barceló. El president José Luis Rodríguez Zapatero va fer bandera electoral del "Nuclear, no gràcies". El punt àlgid d'aquesta política va ser, el juliol del 2009, la decisió de tancar la central de Garoña el 2013 tot i comptar amb el dictamen favorable del CSN.

Gir de 180 graus

Però Zapatero ha protagonitzat un gir de 180 graus en la seva política energètica durant els últims mesos. El govern espanyol ha anat concedint de manera discreta permisos de repotenciació de reactors nuclears -és el cas d'Almaraz-, però el viratge més evident va arribar el 15 de febrer amb el suport -juntament amb el PP- d'una esmena de CiU i PNV per eliminar el límit de 40 anys de vida de les nuclears.

L'elevat dèficit de tarifa (que frega els 20.000 milions d'euros) del sistema elèctric espanyol ha obligat el govern a impulsar un pla d'estalvi de 4.600 milions fins al 2013, que passa per retallar les primes a les renovables (que van rebre 6.200 milions el 2009). No obstant això, continua sense haver-hi un pla energètic a llarg termini que resolgui el problema de fons: l'enorme dependència exterior, que acaba disparant el cost de la factura elèctrica. Al mateix temps el pla ha de tenir en compte els objectius comunitaris de reducció d'emissions i la seguretat de subministrament. Els experts coincideixen en el fet que ni la nuclear ni les renovables per si soles poden assumir en solitari la solució i que cal trobar l'equilibri. "És necessari un gran consens polític", remarca Barceló, que afegeix que els cicles electorals acaben impedint un pacte a llarg termini.

La fundació FAES, el think tank del PP liderat per l'expresident José María Aznar (ara assessor de l'elèctrica Endesa, accionista de set de les vuit nuclears espanyoles), va presentar el 8 de març un informe amb les seves propostes juntament amb Manuel Pizarro, expresident d'Endesa. El document defensa la construcció de noves centrals nuclears i l'ampliació de la vida de les que ja existeixen fins als seixanta anys.

Les associacions ecologistes, en canvi, insten el govern a prendre nota de l'accident del Japó i a elaborar un pla de tancament de les nuclears. Per contra, el Foro Nuclear en demana tres de noves.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT