Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

L'augment de l'atur fa retrocedir l'Estat en renda per càpita fins al mateix nivell que tenia el 2002

Espanya, més a prop de Xipre que de França

La crisi ha reduït la capacitat adquisitiva dels espanyols en comparació amb la resta de països europeus. L'Estat és el 13è país de la UE en renda per càpita, i se situa més a prop de Xipre que de França.

La crisi ha empobrit els espanyols fins a situar-los exactament en la mitjana europea. Durant els anys de bonança econòmica, el nivell adquisitiu dels ciutadans espanyols havia crescut per sobre del nivell mitjà del Vell Continent, però actualment el millor exemple de la riquesa mitjana dels europeus és un ciutadà espanyol: dels 27 països que integren la Unió Europea, Espanya ocupa la 13a posició per renda per càpita i se situa exactament a la meitat de la taula, més a prop de la situació de Xipre que de la de França, segons les dades que va publicar ahir l'Eurostat, l'oficina europea d'estadística.

L'última vegada que el nivell adquisitiu dels espanyols s'havia equiparat a la mitjana europea va ser el 2002. Des del 2002 fins ara, la renda per càpita d'Espanya havia estat sempre per sobre. De tota manera, les dades publicades ahir corresponen al 2010 i no inclouen encara l'evolució del PIB per càpita durant el 2011. "És molt probable que actualment, a punt de tancar el 2011, ja estiguem per sota de la mitjana europea", explica Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers.

Agafant com a referència que la mitjana de la Unió Europea equival a tenir 100 punts, Espanya té actualment aquests 100 punts, però el 2008 en tenia 104. Mirant més enrere, Espanya havia arribat a distanciar-se cinc punts (105) respecte a la mitjana europea. "Són xifres molt dolentes que demostren que a Espanya la crisi ha afectat més", diu Soler. La dada és pitjor si només agafem com a referència els països de la zona euro, ja que Espanya ocupa la desena posició d'entre els 17 països que tenen l'euro.

El càlcul de l'Eurostat es fa mitjançant el sistema de paritat de poder de compra, que compara el nivell de vida dels diferents països europeus eliminant les diferències de preus entre els estats. És per aquest motiu que el càlcul de la renda per càpita no està fet en euros, sinó en punts.

Crisi "diferencial"

"Ens trobem enmig d'una crisi mundial, però a Espanya estem vivint una crisi diferencial", apunta Pedro Aznar, professor d'economia d'Esade. L'economia espanyola, basada tradicionalment en la construcció i els serveis, es caracteritza per la mà d'obra intensiva (és a dir, necessita molts treballadors). Amb l'esclat de la crisi, molts dels empleats del sector de la construcció s'han quedat sense feina i s'ha disparat la taxa d'atur.

El nombre d'aturats és un dels elements que més penalitzen a l'hora de calcular la renda per càpita (l'altre és la productivitat dels treballadors). Pedro Aznar explica que la productivitat ha crescut des de l'inici de la crisi, però no tant per poder compensar l'augment de l'atur. "El boom immobiliari va amagar que Espanya és una economia intermèdia", diu Pedro Aznar. "No destaquem per la nostra productivitat ni capacitat d'innovació, com els països nòrdics, ni pels nostres baixos salaris, com els països de l'Est". L'única solució, conclou, és "augmentar la productivitat", però admet que aquest és un canvi estructural i que no s'aconseguirà d'un dia per l'altre. Entre aquestes reformes estructurals de què parla Aznar hi ha "una millora del sistema educatiu o un sistema financer que no només presti diners per finançar el totxo".

Aquesta "crisi diferencial" també s'ha viscut en països com Irlanda, una economia que es va sobreescalfar per motius molt similars als d'Espanya: els baixos tipus d'interès van disparar el sector de la construcció, es van generar molts llocs de treball i es va crear una bombolla immobiliària que va acabar esclatant. De fet, la caiguda del nivell adquisitiu dels irlandesos va ser molt similar a la dels espanyols entre el 2008 i el 2010 (Irlanda va perdre cinc punts en la classificació europea i es va quedar en 128 punts, mentre que Espanya n'havia perdut quatre). Irlanda va ser rescatada a finals del 2010 i és molt possible que els seus ciutadans hagin perdut encara més nivell adquisitiu aquest any. De tota manera, al tancament del 2010 Irlanda tenia la tercera renda per càpita més elevada de tot Europa (128 punts), només superada per Luxemburg i Holanda. Països com Alemanya o França estaven clarament per sota de l'antigament anomenat Tigre Celta.

Evolució dels països

El quadre del PIB per càpita mostra les grans diferències que existeixen no només entre els països europeus, sinó també entre els que integren la zona euro (aquestes desigualtats són, precisament, una de les fragilitats que té actualment la unió monetària). La puntuació de Luxemburg (271) multiplica per sis la del país amb ciutadans més pobres del continent, Bulgària (44). Tot i que no és tan exagerada, la diferència amb el país més pobre de la zona euro, Estònia (64), també és molt elevada.

Malgrat la seva comodíssima situació al capdavant de la llista de països més rics, Luxemburg va ser el país que més va retrocedir en el rànquing entre el 2008 i el 2010 (amb un descens de 8 punts). Comptant aquest petit estat centreeuropeu, 14 dels 27 països de la Unió Europea van perdre renda per càpita en aquest mateix període, entre els quals hi ha Espanya, Irlanda, Itàlia o Suècia.

En canvi, hi va haver 10 països del continent que van guanyar renda per càpita en els dos primers anys de crisi econòmica (Polònia, amb una pujada de 7 punts, va ser el que més va créixer). Només tres estats (el Regne Unit, Xipre i Bulgària) van mantenir sense canvis el seu estatus en relació amb els seus col·legues europeus.

El cas d'Alemanya

La primera potència europea, Alemanya, només ocupa la vuitena posició del continent en renda per càpita. A més, entre el 2000 i el 2010 els seus ciutadans no va veure augmentar la seva renda per càpita en comparació amb la mitjana europea. L'any 2000 Alemanya tenia 118 punts, exactament els mateixos que el 2010. Entremig mai va estar per sobre d'aquest nivell i, durant la majoria d'anys, va estar per sota.

La segona potència, França, n'ha sortit més mal parada durant la mateixa dècada. Si l'any 2000 la seva valoració era de 115 punts, deu anys després la riquesa dels francesos convergia cada cop més amb la mitjana europea (108 punts).

De fet, aquesta va ser la tendència general entre la mitjana dels països europeus i la dels de la zona euro. Mentre que l'any 2000 els membres de la moneda única tenien una renda per càpita valorada en 112 punts, deu anys després aquest nivell s'havia rebaixat fins als 108 punts. Sembla, per tant, que les dues àrees tendeixen a convergir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT