RESCAT DE PORTUGAL LA CRISI NO S'ENCOMANA
Crònica 08/04/2011

Espanya resisteix la debacle portuguesa

Ahir, l'endemà que Portugal demanés el rescat, Espanya va aconseguir vendre deute sense dificultats. Això va esvair el temor a un contagi, però la UE i els inversors exigeixen més reformes.

àlex Font Manté
4 min
Tristesa portuguesa Un home passejava ahir davant una joieria tancada al centre de Lisboa. Portugal va formalitzar Ahir la sol·licitud perquè la Unió Europea li presti ajuda financera.

Barcelona.Espanya va reaccionar ahir millor del que s'esperava. Només hores després que Portugal reconegués que necessita l'ajuda de la Unió Europea per evitar la bancarrota, l'Estat va presentar-se als mercats amb la intenció de vendre deute. Era una prova de foc perquè, precisament, la impossibilitat de vendre deute a preus raonables és el que ha acabat provocant el rescat de Portugal. La notícia és que Espanya no només va aconseguir vendre tot el que pretenia, sinó que ho va fer a uns preus fins i tot més baixos que l'última vegada que va anar als mercats.

En concret, l'Estat va vendre ahir 4.129 milions d'euros en bons a tres anys amb un interès del 3,601%, un nivell lleugerament inferior a l'anterior venda d'aquestes característiques. Això va esvair el temor a un contagi de la crisi portuguesa. Portugal té una economia petita (més petita que la de Catalunya i equivalent a menys d'una cinquena part del PIB espanyol). Un eventual contagi d'Espanya provocaria el temor a Europa. Kenneth Rogoff, ex-economista en cap del Fons Monetari Internacional, reconeixia aquesta setmana que, si Espanya caigués, un gran país com França podria ser el següent de la llista.

La pressió sobre el deute és el que ha portat Grècia, Irlanda i, aquesta setmana, Portugal a necessitar un rescat. Els inversors es negaven a comprar els seus bons si no era a uns interessos molt elevats i, conseqüentment, insostenibles. Això ha portat Portugal a demanar una ajuda que, segons Jean-Claude Juncker, president de l'Eurogrup, rondarà els 75.000 milions d'euros, una quantitat inferior a la que van necessitar tant Grècia com Irlanda.

Últimament, Espanya ha aconseguit reduir la prima de risc (que és la diferència entre el que es paga pel deute espanyol en comparació amb el d'Alemanya, considerat el més segur d'Europa). Però la dada pot ser enganyosa. Actualment, la prima de risc entre Espanya i Alemanya és de 180 punts bàsics, un nivell encara elevat perquè és més del doble dels 75 punts bàsics que hi havia ara fa un any. I països com França o Itàlia (amb 150 i 140 punts bàsics, respectivament) segueixen tenint una prima de risc més baixa.

És per aquest motiu que els experts consideren que Espanya ha aconseguit una mica d'oxigen, però que els problemes estan lluny d'acabar-se. Espanya no té els problemes de deute i dèficit que han arrossegat Grècia, Irlanda i Portugal al rescat. Però té un atur del 20% que, segons va reconèixer abans d'ahir la ministra Elena Salgado, no baixarà gaire durant els pròxims anys (Salgado pronostica un 16% de desocupats el 2014) i suposa el principal llast de l'economia espanyola. Els problemes de la banca també preocupen, però no tant. Les entitats financeres necessitaran diners de l'Estat per evitar la bancarrota, però, fins i tot en els escenaris més pessimistes, el deute espanyol no superaria el 80% (davant del 60% actual), un nivell similar al que té Alemanya avui dia.

Tant les autoritats europees com els inversors internacionals exigeixen més reformes i Espanya no té alternativa. "A curt termini no hi ha risc, però tornarà a haver-n'hi si [els mercats] no veuen els ajustos que volen -explica Jesús Palau, professor de finances d'Esade-. Ens exigiran aprofundir en la reforma laboral, més privatitzacions i més retallades socials". Una altra de les reformes claus, que actualment s'està negociant, és la de la negociació col·lectiva. El govern espanyol espera que aquest mateix mes es tanqui l'acord, que canviarà la manera com es negocien els convenis col·lectius.

De fet, Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu, va assegurar ahir que el govern espanyol "ha fet moltes coses positives i el mercat les ha apreciat", però acte seguit va dir que encara li queden "moltes coses per fer". "Hi ha un seguit de mesures que s'estan discutint, particularment en el mercat laboral", va dir Trichet. Era la seva manera de dir que la reforma laboral espanyola -aprovada el setembre passat i que va provocar l'última vaga general- es va quedar curta.

Alemanya marca el ritme

Independement de si hi estan d'acord o no, els experts admeten que Espanya no té alternativa. Segons Jesús Palau, el govern espanyol no té potestat per fer res per si sol. "Alemanya controla el Banc Central Europeu, és impossible apujar els impostos als grans capitals i ens obliguen a reduir el dèficit -explica Palau-. Per tant, només podem fer una cosa: no gastar; haurem de suprimir despeses, abaixar els salaris i privatitzar més".

De totes maneres, alguns analistes consideren que l'Estat potser fa tard. "Espanya ha guanyat una mica de temps per solucionar el seu problema", explica Steen Jakobsen, economista en cap de Saxo Bank, en una nota publicada ahir. Però conclou: "Lamentablement, de vegades a la vida la voluntat no és suficient; també cal sort i ajuda". Jakobsen opina que els defectes d'Espanya poden ser més grans que la voluntat política per solucionar-los.

Però des de les institucions i els organismes espanyols el missatge d'ahir va ser de serenitat. Segons Joan Rosell, president de la CEOE, la situació d'Espanya és "incomparablement millor" que la de Portugal. "Com a cinquena potència europea, Espanya no s'ha de comparar amb Portugal -va dir Rosell- sinó amb els grans països europeus com Itàlia, el Regne Unit, França o Alemanya". Per la seva banda, Elena Salgado va insistir que no existeix "cap risc" de contagi, però els mercats potser no opinaran igual si l'economia no millora.

stats