Publicitat
Publicitat

CRISI RECTA FINAL DEL GOVERN ZAPATERO

Els canvis en la negociació col·lectiva se sumen a reformes a mig camí que no satisfan les exigències de Brussel·les ni els mercats

Espanya s'instal·la en la incertesa

El Pacte de l'Euro, que Espanya es va comprometre a aplicar el març passat, deixa ben clares les regles del joc per evitar nous sobresalts com els rescats financers de Grècia, Irlanda i Portugal. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero, conscient que els mercats miren amb lupa la finances espanyoles, va abraçar aquell menú de receptes amb fe cega. Ara, tres mesos després, els compromisos s'han debilitat, les reformes no tenen la intensitat promesa i fins i tot Espanya es nega a aplicar les noves demandes de Brussel·les.

Els missatges que Madrid envia als seus socis comunitaris són contradictoris en una setmana que acaba amb enormes incerteses per a l'economia. L'ofensiva del PP durant tota aquesta setmana, que sembrava dubtes sobre la salut dels comptes autonòmics, ha intensificat les turbulències. Amb aquest escenari negatiu de fons, les divisions entre Alemanya i el Banc Central Europeu per la reestructuració del deute grec van acabar ahir per esclatar a la cara d'Espanya: la prima de risc es va enfilar per sobre dels 250 punts bàsics, prop dels rècords del gener, i va encendre les alarmes de la confiança espanyola.

Molts interrogants

El resultat de les reformes que impulsa l'executiu socialista és incert i no aporta serenitat als mercats. El consell de ministres va donar ahir llum verda a la reforma dels convenis, però sense l'aval del pacte amb els agents socials, que se n'han desmarcat. Res a veure amb l'acord per a les pensions i les polítiques actives d'ocupació que el govern de l'Estat va tancar amb sindicats i patronal al febrer. Per Zapatero, aquella fotografia de la unitat va ser un actiu immens a l'hora de defensar la solidesa del sistema de relacions laborals a Brussel·les, gairebé inèdit a la zona euro. Per això, tot i haver-se aprovat el decret, el ministeri de Treball manté les portes obertes a seguir la negociació social i parlamentària que pot deixar en paper mullat el decret llei d'ahir. De moment, cap formació política ha compromès el seu aval al 100%.

La reforma dels convenis, que s'ha anat allargant respecte als terminis inicials, aigualeix el compromís del president espanyol de vincular amb claredat salaris i productivitat com exigia la cancellera alemanya, Angela Merkel. En el cas espanyol, la variable principal és l'índex de preus del consum (IPC). El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va fugir d'estudi i es va limitar a dir que "en cap país lliure l'Estat fixa el salari del sector privat". Una galleda d'aigua freda a les regles del Pacte de l'Euro.

La Moncloa, però, prova de moure's en un equilibri constant entre els principis polítics dels socialistes i el camí liberal fixat per Brussel·les. El ministre va picar l'ullet a la patronal i al centredreta que mana a Europa i va anunciar ahir que reduïa encara més el temps màxim per negociar un nou conveni. Però no ha satisfet la patronal, que volia directament que el vell conveni quedés en paper mullat. I, novetat inesperada del consell de ministres: les empreses podran fer acomiadaments col·lectius encara que tinguin pèrdues temporals.

La negociació col·lectiva era el primer de vuit punts que, a finals de març, Madrid es va comprometre a portar a la pràctica davant dels socis comunitaris per allunyar el fantasma del rescat financer. D'aquests, algun s'ha complert correctament, com el pla per fer aflorar l'economia submergida i d'altres que encara tenen marge per aplicar-se, com el reforçament del sistema financer, que ha d'estar acabat el 30 de setembre.

Hi ha, però, deures pendents: el principal és el control de la despesa. Zapatero es va comprometre a modificar la llei d'estabilitat pressupostària per fixar un sostre lligat al creixement nominal del PIB. El més calent és a l'aigüera. Un portaveu del ministeri d'Economia admet a l'ARA que encara no s'ha portat la reforma al Congrés i que tampoc no hi ha una data clara. La normativa hauria de ser d'obligat compliment per l'Estat i pel món local.

Ofensiva del PP

La vicepresidenta Elena Salgado provarà de convèncer les comunitats autònomes perquè aprovin criteris de rigidesa al Consell de Política Fiscal i Financera, on ara tindrà una majoria folgada el PP. La pròxima reunió serà a finals de juliol quan ja hagin pres possessió els nous governs regionals. El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, va anunciar la setmana passada que el seu partit fixarà un sostre de despesa "en línia amb el que defineixin els pressupostos de l'Estat" allà on governi ara.

Els populars han combinat aquest discurs amb una forta campanya per denunciar un suposat dèficit ocult a les comunitats autònomes que fins ara governaven els socialistes. Això ha atiat els dubtes per si seran capaces de tancar l'any amb un 1,3% del PIB. L'agència de mesura de riscos Fitch ha restat importància al pes que té el deute autonòmic en el global espanyol. Ara bé, en un informe admet la seva preocupació per les paraules dels populars i recela dels comptes que presenten els governs autonòmics per si maquillen les xifres. Hi ha por que en aquells territoris que canvien ara de mans passi com a Catalunya i aflori un dèficit molt més gran del previst. En els pròxims mesos caldrà veure si l'Estat cedeix o no a la pretensió de molts governs, com el d'Artur Mas, perquè pagui aquest any els fons de convergència (competitivitat i cooperació), una eina per poder quadrar els números.

Per tot plegat la Comissió Europea vetlla molt de prop el que passa a Espanya. Dies enrere ja va reclamar mesures més dràstiques de consolidació fiscal com apujar l'IVA i reduir les cotitzacions socials dels treballadors, dues idees que Madrid rebutja de ple. De moment.

La prova de foc per constatar l'estabilitat política, i de retruc econòmica, espanyola serà el sostre de despesa, el primer pas per elaborar els pressupostos per l'any que ve. Si Zapatero no aconsegueix els vots necessaris això podria precipitar unes eleccions anticipades al novembre. L'home fort de l'executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja va anunciar ahir que deixaria el ministeri de l'Interior abans dels comicis per dedicar-se a la feina de candidat del PSOE. Ara cada gest serà determinant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT