Publicitat
Publicitat

"Espanya sortirà de la crisi el 2023 si no hi ha un impuls exterior"

Es mulla Dolado s'atreveix a donar dades argumentades concretes sobre quan sortirem de la crisi. És un dels economistes del Grup dels 100 que defensen un únic model de contracte.

Quan sortirem de la crisi?

L'última vegada que vam estar en una situació similar va ser el 1994. Després de 13 anys de travessia, l'atur d'Espanya el 2007 va convergir amb Europa. Ara és similar.

El 2023. No en té cap dubte?

En aquell moment hi havia un impuls exterior que ara no hi és, per l'entrada a l'euro. Però ara l'economia espanyola és més forta, més competitiva i amb empreses més grans. Serà el 2023 si no s'accelera.

Què ho podria accelerar?

Amb un impuls exterior, que podria arribar de la Xina i l'Índia, que generés un creixement enorme de les exportacions es començaria a crear ocupació cinc o sis anys abans.

Quins seran els sectors claus?

La recuperació vindrà per la dependència i les energies alternatives. La construcció també, dos terços dels joves d'entre 25 i 35 anys viuen amb els pares i necessitaran habitatge, que arribarà a ser un 30% més barat.

Zapatero fa bé les reformes?

Sí en la direcció, però no en la intensitat. I l'estratègia de l'oposició és esperar que Espanya sigui intervinguda per la Unió Europea al novembre. Així l'FMI imposarà les reformes sense cost polític, com va passar a Portugal. I mentrestant defensen els majors de 45 anys amb contractes indefinits protegits pels sindicats. Ni a joves, ni a dones ni a immigrants: la casta dels pàries.

La solució és el contracte únic?

Sí. Es tracta que els costos per acomiadar algú creixin segons els anys que estigui a l'empresa. Al principi es pagaria una mica més que als contractes temporals actuals i un treballador amb deu anys a l'empresa cobraria pràcticament el mateix que ara. Augmentaria la durada dels llocs de treball i hi hauria menys costos d'acomiadament. La Comissió Europea ja ho està analitzant per a Grècia i Portugal. Àustria i Dinamarca ja ho tenen.

I això hi ajudaria?

La bombolla immobiliària ve de la regulació laboral. Els contractes rígids i poc flexibles juntament amb la baixada dels tipus d'interès va fer que els empresaris invertissin en sectors de poc valor afegit. Mentre que Espanya invertia en totxo, Finlàndia, per exemple, ho feia en Nokia. Això va generar la bombolla.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT