Espanya torna a estar en el punt de mira dels mercats

Barcelona / Madrid.A primera hora d'ahir semblava que els mercats acollirien amb alegria l'arribada de Mario Monti com a primer ministre italià. Les borses van començar el dia amb unes pujades que permetien anticipar una jornada tranquil·la. Però poc després tot va canviar: les borses van canviar els números verds pels vermells i les primes de risc van tornar a disparar-se. La pitjor notícia de la jornada va ser que Espanya, que havia viscut amb una certa distància la crisi italiana dels últims dies, va tornar al punt de mira dels mercats. El diferencial amb Alemanya es va eixamplar des dels 394 fins als 432 punts, un nivell mai vist des de la creació de l'euro. A més, aquest augment de la pressió sobre Espanya arriba en un mal moment. Entre avui i dijous, l'Estat espera vendre fins a 7.500 milions d'euros en deute. L'augment de la prima de risc encarirà els interessos que se n'hauran de pagar.

Per la seva part, Itàlia va col·locar ahir 3.000 milions d'euros, amb uns interessos del 6,29%, pels seus bons a cinc anys, el nivell més alt des del 1997, mentre la prima de risc fregava els 500 punts. Això equival a dir que el simple nomenament de Monti no és suficient. Els mercats i la Comissió Europea volen més reformes. "El nostre diagnòstic de l'economia italiana no canvia perquè hi hagi una nova administració", va dir Amadeu Altafaj, portaveu econòmic de la CE.

La recepta per a Espanya no és gaire diferent. El seu retorn a l'ull de l'huracà incrementarà el debat sobre quines mesures ha d'aplicar el govern que surti de les eleccions espanyoles de diumenge vinent. "Fins que no fem una reforma laboral de veritat els mercats ens seguiran atacant", assegura Juan José Dolado, economista de la Universidad Carlos III de Madrid.

Rajoy, entre el 20-N i Europa

Hi ha dos elements que afegeixen pressió sobre el deute espanyol: el primer és el probable incompliment de l'objectiu de dèficit per aquest any (el govern segueix defensant que aconseguirà el 6% a què es va comprometre, però ni els analistes ni la CE ho veuen factible). I el segon és, segons diversos analistes citats per Efe, la indefinició sobre les mesures que aplicarà Mariano Rajoy. Tot i que les enquestes diuen que serà el vencedor del 20-N, es coneixen pocs detalls sobre què farà.

Rajoy es manté en una ambigüitat calculada per no allunyar-se de l'estratègia que ha marcat, pensada per no espantar cap votant. Ahir va insistir que una de les prioritats serà actualitzar les pensions, però va admetre que no ho pot dir tan obertament com els seus col·laboradors per no espantar els mercats. Va quedar clar que actua amb la prudència de qui se sap observat.

Conscients de la delicada situació de les finances públiques, l'encara president, José Luis Rodríguez Zapatero, i el que previsiblement ho serà, Mariano Rajoy, fa dies que preparen en secret el traspàs de poders en matèria econòmica. El candidat del PP, que ja només pensa en l'endemà de les eleccions, va revelar ahir que manté una comunicació constant amb el cap de l'executiu i amb la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. Actua, doncs, de facto com a president. Dirigents molt pròxims a ell expliquen que el 2004, després de la victòria del PSOE, José María Aznar no va prendre cap decisió sense el vistiplau de Zapatero en l'impàs entre els dos governs. La diferència és que els ciutadans havien parlat a les urnes.

Els últims dies, Rajoy ha optat per rebaixar al mínim els atacs a la situació econòmica que es trobarà. Sap que sembrar dubtes sobre la solidesa de les finances de l'Estat pot ser una arma de doble tall, que li serveixi ara per atiar el vot però que el debiliti un cop a la Moncloa. En privat, però, els populars tenen clar que el dèficit no es complirà.

Per això, segons va dir, mentre ell desplega una frenètica activitat electoral el seu equip manté contactes amb els governs europeus -en referència a Merkel i Sarkozy- per començar a explicar el full de ruta. L'objectiu és evitar un euro a dues velocitats i que Espanya s'acabi allunyant encara més de França i Alemanya. No queda, però, gens clar com ho farà.