EUROGRUP
Crònica 23/01/2012

Espanya vol garantir el seu pla d'austeritat

Els països de l'euro analitzaran avui el pacte fiscal al qual s'han compromès els estats de la UE, tret del Regne Unit. Espanya vol guanyar credibilitat. L'Eurogrup afrontarà també la difícil situació de Grècia.

Ara
2 min
PRIMER REPTE EUROPEU  El ministre d'Economia, Luis de Guindos, defensarà avui Espanya per primer cop en una reunió de l'Eurogrup a Brussel·les.

BARCELONAL'ajust dels comptes públics, la reducció del dèficit, s'ha convertit en la guia principal del govern que presideix Mariano Rajoy. Amb l'objectiu de guanyar credibilitat, emparat amb les bones col·locacions de deute que ha aconseguit últimament en els mercats, el govern espanyol garantirà avui a Brussel·les que no modificarà aquest horitzó. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'estrenarà avui en la reunió de l'Eurogrup, amb la voluntat de marcar el terreny, garantint el compromís amb l'estabilitat pressupostària.

En un article al diari La Razón , De Guindos va assegurar ahir que "l'ajust dels comptes públics, molt especialment de les comunitats autònomes, és condició imprescindible perquè Espanya millori la credibilitat a l'exterior". I va afegir: "El compromís amb l'estabilitat pressupostària està garantit, com posarem de manifest als nostres socis europeus en les reunions de l'Eurogrup i de l'Ecofin".

El matís, de nou, de Montoro

Al marge d'aquesta predisposició de De Guindos, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar ahir en una entrevista a La Vanguardia que l'objectiu de dèficit d'Espanya per al 2012 dependrà del que digui Brussel·les. Ara per ara és del 4,4% i comportarà un ajust de 50.000 milions d'euros. Si Brussel·les el modifica, perquè les condicions han canviat, "el govern espanyol l'assumirà en la seva totalitat", afirma Montoro.

Els dirigents europeus analitzaran les qüestions que encara queden pendents del pacte fiscal, que exigirà a tots els estats, tret del Regne Unit, que incloguin en les seves constitucions la denominada regla d'or, que obligarà a mantenir els comptes de l'Estat en equilibri amb un dèficit estructural anual màxim del 0,5% del PIB, de cara a la cimera de la UE del 30 de gener.

Però també se centren en la difícil situació de Grècia, que pot, de nou, enfonsar tots els plans europeus. Els ministres europeus buscaran una sortida, després d'un cap de setmana en què no hi ha hagut acord entre el govern grec i els seus creditors sobre la condonació del 50% del deute que està en mans privades (206.000 milions d'euros). La participació del sector privat forma part del segon programa d'assistència financera a Grècia, que puja fins a 130.000 milions d'euros i que podria ser insuficient per evitar la fallida. Encara que avui no es preveu cap decisió, sí que es vol estudiar la situació, davant la urgència que suposa el venciment de bons per 14.400 milions al març.

Davant d'aquesta nova incertesa i de les previsions de recessió a Itàlia i Espanya, el primer ministre italià, Mario Monti, i el president del BCE, Mario Draghi, volen que es dobli, fins al bilió d'euros, la capacitat del fons de rescat permanent europeu (MEDE), segons va publicar ahir la revista alemanya Der Spiegel . Els dos dirigents italians tindrien el suport de França, Espanya i Portugal.

stats