Sense cap ànim de fer alarmisme, al febrer Brussel·les negava que tingués cap previsió de rescatar Portugal, un país que va demanar el rescat a principis d'abril. No es tracta de fer cap paral·lelisme, perquè la situació i la dimensió són ben diferents en ambdós casos, però comença a ser veritat que els desmentiments de la Comissió Europea fins i tot poden ser contraproduents i produir un efecte contrari al desitjat.
Una vegada dit això, cada cop es fa més evident la indefensió que tenen els països respecte del seu deute sobirà. La renda fixa cada cop és menys fixa. I la variable, cada cop ho és més. Els mercats financers, que ningú sap ben bé què són, malgrat que gairebé tots som partícips d'un fons d'inversió, tendeixen a especular. No és cap descobriment. Però també és veritat que el problema resideix en els extrems, quan aquesta especulació és l'única llei de l'inversor. Vendre i comprar a curt, i prou. Els plans de futur no compten.
