"Esperem que Al-Assad compleixi les promeses"

Les forces de seguretat sirianes van obrir foc ahir contra els manifestants de Daraa, al sud del país, segons diversos testimonis que la premsa internacional no va poder verificar. Com a mínim 61 persones han mort en els últims dies en la repressió contra els manifestants pro democràcia a la ciutat, en el moviment de protesta més important a què s'ha enfrontat el règim del president siri, Baixar al-Assad. Després que les manifestacions s'estenguessin arreu del país exigint la fi de l'estat d'emergència, el règim ha anunciat reformes. El president de la Lliga de Drets Humans respon des de Damasc les preguntes de l'ARA.

Quin ambient es viu a Síria?

Avui [per ahir] la situació és més tranquil·la. Hi ha un fort desplegament policial en les principals ciutats. Hi ha hagut manifestacions a Daraa, però no una gran mobilització: tenim molts ferits i ens hem de recuperar.

Què opinen de les promeses de reforma del règim?

Ara estem en un compàs d'espera: hem de veure si la promesa d'aixecar l'estat d'emergència es compleix. Esperem el discurs del president, anunciat per dimecres.

Quin és l'efecte de l'estat d'emergència, vigent des del 1963?

Les manifestacions estan prohibides. Les associacions de defensa dels drets de l'home i els grups polítics de l'oposició no poden tenir oficines ni diaris i hem de treballar en la clandestinitat. A la premsa funciona la censura prèvia. Tots els drets i les llibertats civils estan suspesos.

També s'ha anunciat l'alliberament de presos polítics.

Sí, alguns ja han sortit al carrer, però n'hi ha molts més a la presó. Jo mateix he estat empresonat tres vegades i puc assegurar que les condicions a les presons són horribles: els presos no tenen accés als seus advocats, no hi ha assistència mèdica, les detencions arbitràries estan a l'ordre del dia...

La situació a Síria es pot comparar amb el que s'ha viscut a Tunísia o a Egipte?

No ben bé, perquè aquí no estem reclamant la fi del règim, sinó reformes polítiques. Baixar al-Assad està ben vist en general per la població, per la seva política exterior (enfrontada a Israel i a les intervencions nord-americanes a l'Iraq) i per la seva personalitat, però la gent està en contra del seu govern, marcat per la corrupció i el nepotisme. Esperem que les reformes en profunditat arribin ara.

I la repressió d'aquests dies no ha canviat la imatge d'Al-Assad? La gent no voldrà anar més enllà?

Aquesta és la pregunta que es fa tothom, i per això hem d'esperar veure si les reformes es concreten i la repressió s'atura.