Esquerra del País Valencià reclama més sobirania a ERC

.ERC té pendent des del 2008 un congrés per adaptar els estatuts a la seva última ponència política. Però més enllà d'això, en aquest període ha plogut prou perquè el debat hagi de ser més de fons per adaptar l'organització a la nova realitat. Tot fa pensar que aquest debat es concentrarà en un únic congrés nacional, el que ERC ha programat per a la tardor per consumar el relleu al capdavant del partit després de la renúncia de Joan Puigcercós a seguir presidint-lo per la desfeta del 28-N.

És en aquest context que Esquerra del País Valencià promou un ajustament de l'estructura del partit per deixar de ser una federació territorial més d'ERC i convertir-se en un partit sobirà federat amb els homòlegs del Principat, de les Illes i del nord.

Ni que sigui per calmar les veus que des d'ERC es mostren més refractàries, ERPV vol plantejar-ho des d'una òptica "constructiva" i sobretot sense els "estirabots" de tarannà caïnita que ERC ha utilitzat sovint en els últims anys. Al capdavall, segons ha explicat a l'ARA el president d'ERPV, Agustí Cerdà, es tracta que l'estructura del partit respongui a la realitat i a la concepció federal dels diferents territoris amb personalitat nacional dels Països Catalans. Busquen tenir un marge de maniobra "privatiu" per adaptar-se als ritmes polítics particulars -tot i que amb idèntics objectius- dels diferents territoris. Això sí, a la vegada admeten que és necessària la implicació de Catalunya, com a "país mare", amb la resta de territoris de llengua i cultura catalana. Per Cerdà, la demanda consisteix a donar contingut jurídic a una sobirania orgànica que ja s'exerceix de facto , però que no té aixopluc jurídic ni rang d'oficialitat en els estatuts d'ERC.

Òrgan superior

Més enllà de la sobirania organitzativa, ERPV també instarà a crear un organisme superior que aixoplugui les eventuals federacions nacionals d'Esquerra i que construeixi un discurs des d'una visió nacional sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De fet, la de moment federació territorial d'ERC posa com a exemple el grup al Congrés, que vehicula l'acció parlamentària en clau de Països Catalans. Ara bé, ¿com s'ha de vehicular aquesta doble adaptació, és a dir, la sobirania orgànica federada i l'òrgan superior confederal (la "quadratura del cercle", per Cerdà)? Això és precisament el que s'ha de concretar en el procés de debat que ERPV vol fer defugint posicions inamovibles.

Cerdà ja ha traslladat el seu plantejament a Joan Puigcercós, al secretari general, Joan Ridao, i al vice-secretari general, Eduard López, entre d'altres, com el candidat de Barcelona, Jordi Portabella, que, amb el debat precongressual anestesiat fins després de les municipals, la setmana passada va visitar la federació del País Valencià. Fonts de la direcció d'ERC consultades per l'ARA no veuen malament, en línies generals, la proposta. Si bé no és una necessitat que hagi expressat Esquerra de les Balears, la veritat és que obrir aquest meló també afecta la federació insular d'ERC.

ERC es va implantar al País Valencià el 1934, però després va confluir amb Esquerra Valenciana. Va reviure el 2000 fruit de la fusió d'ERC i el Front pel País Valencià, i es va crear la nova ERPV, hereva de la federació valenciana d'ERC que havien impulsat un grup de militants als anys 90. Tot i desmarcar-se de Compromís el 2007 (i quedar lluny de les institucions valencianes), ERPV defensa la necessitat de tornar a plantejar una coalició de llarg abast de l'esquerra valenciana a l'estil de Nafarroa Bai, ara sí, des de la plena sobirania orgànica.