Publicitat
Publicitat

Anàlisi

Otegi sap que més atemptats trencarien Batasuna i ha imposat la via política

Esquerra abertzale en transició

No és un alto el foc més ni tampoc té a veure amb els anteriors. Els altres s'han negociat amb governs espanyols o partits abertzales. Aquest no té, però, contrapartides polítiques pactades. És unilateral i respon a una petició de Batasuna i de personalitats estrangeres, entre les quals hi ha diversos premis Nobel de la pau. Si ETA ignorava el doble emplaçament es convertia en dissident dins de la mateixa esquerra abertzale i es desacreditava davant la comunitat internacional. L'anunci oficialitza una situació de facto : l'últim atemptat mortal és del juliol del 2009, a Palma.

És el final d'ETA? No, ni de molt, però ho pot arribar a ser. Amb el comunicat comença la batalla política per la pau, un procés que estarà marcat pels dubtes. L'única certesa és que res tornarà a ser igual, sobretot per a l'independentisme basc. Ha nascut una nova esquerra abertzale en transició, conscient que la fi d'ETA serà llarga i que per desactivar-la cal una estratègia independentista eficaç. I això només serà possible amb vies polítiques i pacífiques. L'esquerra abertzale és qui hi té més a guanyar i a perdre. Un retorn als atemptats la trencaria.

El camí iniciat no té marxa enrere. Otegi ha fixat una posició inequívoca: "L'estratègia independentista és incompatible amb la violència". Arribar a aquesta conclusió li ha costat una dècada de prohibicions, il·legalitzacions, una escissió -Aralar- i un procés de pau que va naufragar definitivament el juny del 2007, quan ETA tornava a les trinxeres després de 14 mesos de treva.

La segona part d'aquella iniciativa fallida comença ara i Otegi n'és l'impulsor. Va aprofitar una estada a la presó de 15 mesos, acusat d'enaltir ETA, per fer autocrítica, ordenar les idees i repassar des de la cel·la de Martutene l'últim procés. Tenia al cap anys de converses secretes amb el PSE, amb caps d'ETA i amb enviats del govern espanyol a Ginebra. Quan surt de la presó, l'agost del 2008, porta sota el braç un full de ruta que pretén compartir amb altres líders abertzales com Rafa Díez o Rufi Etxeberria. Coincideixen en el diagnòstic i en la teràpia i es posen a treballar.

Una de les primeres decisions és "fitxar" com a assessor l'advocat sud-africà Brian Currin. L'expert en resolució de conflictes dóna forma a les reflexions d'Otegi i es traslladen a les bases de Batasuna per fer-ne debat. Cal que la militància es pronunciï sobre la lluita armada. La resposta arriba el febrer del 2010: s'imposa la ponència Zutik Euskal Herria , partidària dels mètodes pacífics i democràtics. A partir de llavors, aprofiten el silenci d'ETA per arrossegar-la amb fets consumats.

El pols i les tensions entre polítics i militars s'evidencien el 5 de setembre quan ETA, en lloc de decretar l'esperat alto el foc verificable, suspèn les "accions armades ofensives". Davant les resistències d'ETA i els interrogants dels agents internacionals, Batasuna esprem el comunicat tramés a la BBC i ja parla de situació "irreversible". La pressió a ETA creix i el 25 de setembre, a Gernika, Batasuna, Aralar, EA i el sindicat LAB reclamen un alto el foc permanent, unilateral i verificable.

Un mes després, Batasuna revela que al gener registrarà un partit que respecti la llei de partits. L'objectiu és tornar a les institucions. El gest d'ETA permetrà ara que entri en acció un grup de mitjancers internacionals, coordinats per Currin, que intentaran influir en Zapatero perquè adopti mesures de distensió com el final de la dispersió dels presos i la legalització de Batasuna. Més endavant, una comissió independent verificarà la inactivitat d'ETA i a la llarga, si avança el procés, arribarà el desarmament total.

Agenda independentista oberta
La situació descol·loca el PSOE i el PP. Des de la perspectiva de Madrid, l'escenari més còmode és una esquerra abertzale proscrita i lligada a la violència d'ETA que estalviï obrir l'agenda política a l'independentisme. Batasuna ha descobert que una gran esquerra abertzale unida i pacífica desestabilitza més l'Estat que tot l'arsenal d'ETA. El conflicte basc ha entrat en una nova fase, determinant i decisiva.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT