Crònica 26/11/2011

Esquerra torna (per un parell d'hores) a Palau

i
Cristian Segura
2 min

BARCELONAEls patricis d'ERC van tornar ahir al Palau de la Generalitat. És cert que va ser un retorn només per un parell d'hores i com a convidats -això sí, estrella- a l'homenatge al dirigent republicà Víctor Torres, secretari general de la Generalitat a l'exili, mort el juny. Però és possible que més d'un dels presents fes un sospir de desig en veure entrar junts el president, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. "Mira que fan patxoca junts!": això és el que hauria pensat algun idealista del patriotisme català davant l'escena. Però la política és com és, i jo no sóc ningú per ficar-me en quins han de ser els socis dels partits d'aquest país.

Mas i Junqueras van mantenir les distàncies durant l'hora i mitja que va durar la cerimònia. Van presidir l'acte juntament amb el fill de Víctor Torres, Manuel Torres. Van xerrar amb tothom que se'ls apropava. Mentre Mas dialogava amb el fill i la vídua de l'homenatjat, Junqueras dialogava distès amb l'expresident Montilla i amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. Mas va aturar-se per parlar amb part de la delegació d'ERC però entre ell i Junqueras -el moment que jo esperava, amagat darrere una columna de cinc segles d'antiguitat per parar l'orella-, res de res. Potser per conversar de l'actualitat política seria millor aprofitar ocasions menys solemnes, però tampoc es va produir cap picada d'ullet ni res que s'hi assemblés. El diputat d'ERC Marc Sanglas em va deixar clar que no esperava cap gest d'entesa "més enllà d'un homenatge institucional de polítics que comparteixen valors nacionals".

CiU accepta el PP per fer coalicions municipals i pactar lleis al Parlament al mateix temps que Mas remarca el sacrifici de la generació republicana, que representa Torres, i sense la qual, segons el mateix Mas, avui no tindríem democràcia. Són les paradoxes de la política. Perquè la realitat és calidoscòpica i el PP, encara que es negui a condemnar els crims del franquisme, també representa molts catalans. Encara és més paradoxal que a CiU i a ERC els costi tant posar-se d'acord malgrat que Mas afirmés que Torres i Heribert Barrera són "roques de conviccions que il·luminen el futur nacionalment sobirà de Catalunya".

De l'homenatge en va destacar la lectura d'un fragment del dietari que el poeta Màrius Torres va dedicar al seu germà Víctor (publicat a Les coses tal com són, editorial A Contra Vent). En una entrada del 1942, Màrius Torres mira de posar vinagre a l'optimisme del seu germà, que confiava que les forces aliades intervinguessin a Espanya. Manuel Torres va remarcar l'optimisme del seu pare, fins a l'extrem de ser capaç de "fer servir la guerra per veure les coses amb perspectiva i discernir entre el que és imprescindible i el que és descartable".

stats