Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE DELS REPUBLICANS

Junqueras canviarà el logotip i recuperarà la R i la C que, per motius ideològics, van caure el 2006

Esquerra tornarà a ser ERC

Oriol Junqueras farà tornar al logotip les tres sigles històriques d'ERC, que va passar a ser Esquerra el 2006. Volien "patrimonialitzar" l'esquerra nacional. Ara cal oblidar tot el que soni a tripartit.

En el procés intern d'Esquerra per rentar-se la cara i intentar deixar enrere una de les seves etapes més convulses, la nova direcció que presidirà Oriol Junqueras pretén canviar-ne la imatge corporativa com a símbol d'inici d'un nou cicle. La nova cúpula busca un canvi profund en el discurs i en les formes i pretén que un dels seus primers gestos afecti la imatge de la marca del partit, que apareix, per exemple, a les paperetes electorals.

Així, gairebé sis anys després que la direcció republicana modernitzés la imatge del partit i substituís les tres sigles d'ERC per Esquerra, a seques, segons ha pogut saber l'ARA la pròxima cúpula del partit el tornarà a canviar perquè recuperi el nom originari: Esquerra Republicana de Catalunya. Les crítiques al logotip van anar creixent a mesura que creixia el rebuig a l'aposta pel tripartit.

Esquerra ha tingut fins a cinc logotips des de la fundació, el 1931. La base originària, el triangle envoltat pel nom sencer, es va mantenir amb sensibles modificacions. El 1933 fa la primera evolució, l'última abans de la Guerra Civil i els 40 llargs anys de clandestinitat per la dictadura.

La imatge més estable

Ja a la Transició, el 1977, una ERC castigada per la persecució franquista fa una nova adaptació que queda obsoleta en poc temps, en un moment en què els partits s'apunten a les sigles. Dos anys després, el 1979, el logotip experimenta la transformació més important. Manté les quatre barres dins el triangle característic, però substitueix el nom sencer per les tres inicials (ERC), primer blanques i després negres, de traç dur. Aquesa va ser la marca del partit més estable en el temps (sense tenir en compte l'etapa de clandestinitat), sobreposada a etapes de relleu intern convulses.

Va ser la imatge del partit durant 26 anys. Fins que coincidint amb els millors resultats per al partit des de la República, el 2006 -en el 75è aniversari del partit i en ple debat sobre l'Estatut i tres anys després del primer tripartit-, la direcció va optar per un nou gir, aquesta vegada amb una simbologia que anava més enllà de la qüestió estètica. Va ser una operació dirigida pel llavors vicesecretari Josep Vall i el que era secretari d'imatge, l'ara diputat de Solidaritat Uriel Bertran.

El logotip manté llavors el triangle amb les quatre barres, però la marca passa a ser Esquerra, sense més additius. Vall va justificar que amb el canvi el logotip era vàlid en tots els Països Catalans. A més, en plena etapa d'aposta pels pactes amb el PSC, la direcció intentava també "patrimonialitzar" l'espai ideològic de l'esquerra catalana. Però tant dins com fora d'ERC es van alçar veus que van veure en aquest canvi el símbol de la relaxació dels valors republicans (la R) i nacionals (la C) del partit, que els diferenciaven de la resta de l'esquerra catalana. En el convuls congrés del 2008 van abundar els manifestos que reivindicaven el retorn a ERC. Tres de les quatre candidatures que van concórrer en aquell congrés (les crítiques de Joan Carretero i Uriel Bertran i l'avalada per Carod) van fer de la recuperació de la R i la C part dels programes de campanya.

Si en una cosa coincideixen ara les diferents famílies d'ERC és en la necessitat de donar protagonisme al republicanisme. D'entrada, en tornarà a tenir. Si més no, estètic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT