Publicitat
Publicitat

El vel de la ignorància

Està guanyant la democràcia?

El nom d'aquesta columna, El vel de la ignorància , fa referència a un concepte de John Rawls, el filòsof polític més important de la segona meitat del segle XX, que va definir una frontera clara, amb adeptes i crítics, tots amb arguments. La idea és que els estats haurien de ser neutres davant les múltiples concepcions del bé que tenen els ciutadans, amb cultures i religions diverses. Si caminem cap a societats plurals, els poders polítics haurien de fer valer principis vàlids per a tothom. A Rawls se'l considera un liberal, amb la voluntat d'aconseguir, com dèiem, un estat neutre. Però els crítics, molts enquadrats en el que es va considerar com a comunitaristes, afirmaven que la concepció que hi havia al darrere de Rawls era la d'un liberal occidental de tradició judeocristiana. I, per tant, amb una concepció del bé ben concreta. Tot això és important per valorar el que passa als països àrabs de religió musulmana del Magrib. Perquè es tracta d'una veritable revolució dels valors, que ens situa de nou Rawls en primer terme i també alguns intel·lectuals que fa anys explicaven la possibilitat que els musulmans volguessin abraçar els valors de la democràcia i la llibertat.

Un d'aquests intel·lectuals és el francès Gilles Kepel, que va escriure La Yihad l'any 2000, just abans dels atemptats de l' 11-S del 2001 a Nova York. Kepel, en un magnífic relat històric, passant per tots els països musulmans, assegurava que havia començat el declivi dels islamistes i que les classes mitjanes urbanes odiaven la violència i volien entrar d'una vegada i de ple en la modernitat, apostant pels valors democràtics. L'autor va fer moltes edicions posteriors del llibre, pel seu èxit i perquè calia actualitzar-lo després de l'11-S, però, malgrat tot, mantenia la tesi, insistint que els islamistes radicals eren una minoria.

En els pròxims mesos i anys començarem a veure què passa i si Kepel, realment, seguia les pistes correctes. Però el que s'ha vist en les últimes setmanes a Egipte fa pensar que sí, que els principis de Rawls poden ser vàlids i universals, i que la democràcia, la llibertat individual, és un guany de la humanitat, no només d'Occident. Les classes mitjanes urbanes del Caire i d'altres ciutats egípcies s'han mobilitzat, perquè volen construir el seu futur. Són musulmans, esclar, i molts són pietosos, com li agrada a Kepel descriure les masses musulmanes dels països que ha estudiat. Però no hauria de ser contradictori amb un sistema polític democràtic. Els egipcis miren molt de prop Turquia, que, amb les seves limitacions i carències, és una societat moderna que tracta de poder entrar a la Unió Europea. Així, el que està passant ja és una gran notícia, malgrat els perills evidents de desestabilització de tota la zona.

Ho deia el catedràtic de ciència política Pere Vilanova a l'ARA, recordant que Espanya també va córrer els seus riscos en la Transició, i els països de l'est d'Europa, amb experiències molt contradictòries, però que, després de poc més de vint anys són estats democràtics i en plena ebullició econòmica. Sense pecar d'una certa ingenuïtat, que, en tot cas, sempre hauríem de mantenir, ara hauríem de recordar aquell llibre, que va sortir d'un article de l'autor, que parlava del xoc de les civilitzacions. En efecte, Samuel Huntington havia previst que no ens podríem entendre i que Occident estaria envoltada d'altres civilitzacions contràries a la democràcia. Veurem què passa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT