Publicitat
Publicitat

GUERRA CONTRA GADDAFI

Obama insisteix que no enviarà tropes I la intervenció no convenç la ciutadania

Els Estats Units assumeixen el lideratge militar

En l'àmbit polític els Estats Units han quedat en un segon pla en la intervenció internacional sobre Líbia. En el militar, en canvi, estan portant el pes de la planificació i l'execució dels atacs.

Les paraules se les endú el vent i els fets són els que marquen diferències. "Nosaltres no liderem" la intervenció a Líbia, va assegurar dissabte la secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, però la realitat és que el seu país està dirigint l'operació de la comunitat internacional contra Muammar al-Gaddafi i els seus vaixells han llançat més de 100 míssils Tomahawk contra objectius militars.

"Estem liderant l'operació militar de la coalició internacional", va afirmar hores més tard el vicealmirall William Gortney, replicant les paraules de Clinton. Aquests missatges contradictoris s'expliquen perquè el president Barack Obama no vol que els Estats Units acaparin tot el pes de l'operació i en els propers dies vol jugar un paper secundari. Obama, que ha passat gran part del seu primer mandat intentant reparar les relacions dels EUA amb el món islàmic, intenta evitar que aquesta intervenció sigui vista com un atac unilateral del seu país com el de l'Iraq, i és per això que insisteix una i una altra vegada sobre el suport internacional. Tot i així, de moment els nord-americans dirigeixen l'acció militar i caldrà veure de quina manera i a qui cediran el lideratge. Tal com va deixar entreveure Clinton, els Estats Units tenen "unes capacitats úniques", un poder militar que altres nacions participants no tenen i que és imprescindible per a la continuïtat de la intervenció.

Tercera guerra

Des del principi, el president Barack Obama va actuar amb molta cautela ja que no volia enfrontar-se a una tercera guerra. Per això tenia molt clar que una intervenció a Líbia només podia iniciar-se amb el suport de la comunitat internacional, incloent el vistiplau dels països àrabs, i amb una forta implicació dels seus aliats.

La seva postura més ferma a favor d'una acció militar va arribar després d'un llarg debat intern dins del seu govern i amb el perill que Gaddafi esclafés la revolta del seu poble i provoqués un genocidi. Tot i les reticències d'Obama, els Estats Units es troben fent front a tres guerres amb un desplegament militar important: 48.000 soldats continuen a l'Iraq, 100.000 estan empantanegats a l'Afganistan i ara cinc vaixells de guerra amb una tripulació de 1.000 mariners donen suport a la decisió de la comunitat internacional d'atacar Líbia.

Tot i així el president nord-americà intenta mostrar una fotografia diferent, conscient que l'opinió pública està més preocupada per l'economia i la falta de llocs de treball, i considera que els Estats Units no es poden permetre una altra guerra. Sis de cada deu nord-americans consideren que el seu país no té la responsabilitat de fer alguna cosa en el conflicte de Líbia i un 77% està en contra de bombardejar les defenses aèries líbies, segons una enquesta de Pew Research.

Obama va reafirmar aquest cap de setmana que no enviarà tropes a Líbia i que l'operació es limitarà a establir la zona d'exclusió aèria per protegir la societat civil. Alguns analistes es comencen a preguntar quin serà el pas següent. Ray Takeyh, investigador del Consell de Relacions Exteriors, veu complicada la resolució del conflicte, que portarà més costos dels que ara mateix la coalició internacional ha considerat. "Haurem d'enviar tropes per alliberar les ciutats sota el règim de Gaddafi?", es pregunta Takeyh.

En una visita al Brasil, el president Obama va insistir, tot i que no directament, a diferenciar la intervenció de Líbia de la feta pel seu antecessor ara fa vuit anys a l'Iraq. "Des del principi, hem deixat clar que el canvi ha de ser pilotat per la gent". I va afegir: "Tots busquem ser lliures. Tots anhelem triar la manera en què ens regim. Aquests no són els ideals americans o els ideals del Brasil. Aquests no són els ideals occidentals. Aquests són drets universals, i hem de defensar-los a tot arreu". Aquesta defensa és, per Obama, la justificació de les accions militars a Líbia.

Consentiment àrab

Una altra raó important per donar suport a la resolució de les Nacions Unides per atacar Gaddafi era el consentiment que van donar els països membres de la Lliga Àrab a la creació d'una zona d'exclusió aèria. Hillary Clinton va assegurar dissabte que la decisió de la Lliga Àrab va canviar el "paisatge diplomàtic" en relació al conflicte i va jugar un paper clau per tirar endavant la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU. Durant les discussions sobre la necessitat o no d'intervenir a Líbia, Obama creia cabdal el consentiment dels països àrabs per evitar que l'acció militar fos vista com una altra agressió del món d'Occident. Les crítiques ahir de la Lliga Àrab contra els bombardejos de la coalició internacional van caure com una galleda d'aigua freda per a la seva estratègia.

Obama haurà de tornar a negociar amb els països del Magrib i el Pròxim Orient per guanyar-se altre cop el seu suport. El vicepresident nord-americà Joe Biden va trucar ahir al president d'Algèria i a l'Emir de Kuwait per parlar de la situació de les accions militars a Líbia. El govern dels Estats Units vol que en els propers dies alguns països àrabs s'uneixin a la coalició que ara encapçala juntament amb França i la Gran Bretanya per passar a un segon pla. De moment, només compten amb Qatar, que ja ha anunciat que posa a disposició de l'operatiu quatre caces. La intervenció sobre Líbia acaba de començar però la vacil·lació d'Obama sobre el seus objectius i el rol que hi han de jugar els Estats Units dóna ales als que des d'ara ja estan pronosticant una guerra llarga i incerta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT