Els Estats Units van planejar un atac al ciberespai de Líbia

The New York Times / WashingtonPoc abans de l'inici de la intervenció a Líbia al març, l'administració Obama va debatre intensament si fer un pas endavant i obrir la missió a un nou tipus de guerra: una ofensiva cibernètica per rebentar el sistema de defensa antiaèria del règim gaddafista, que amenaçava els caces de l'Aliança Atlàntica.

De moment, part de la informació encara és classificada, però l'objectiu hauria estat carregar-se els tallafocs de les xarxes de seguretat dels ordinadors del govern libi per trencar les comunicacions entre militars. D'aquesta manera s'hauria evitat la transmissió de dades entre els radars i les bateries antiaèries del règim preparades per disparar contra els avions aliats.

Però la iniciativa no va agradar al Pentàgon. Part dels oficials van mostrar-se reticents a la proposta per por que marqués un precedent per a altres nacions, en particular Rússia i la Xina, que podrien posar en pràctica aquest tipus d'ofensives pel seu propi compte. També van ser incapaços de resoldre si el president tenia prou poder per tirar endavant aquest tipus d'atac sense informar el Congrés.

Finalment, el Pentàgon va rebutjar l'opció d'una guerra cibernètica i va utilitzar avions convencionals, míssils de creuer i drones -avions no tripulats- per abatre les bateries antiaèries i els radars del règim de Muammar al-Gaddafi.

Aquest debat previ entre un petit cercle d'assessors de l'administració Obama demostra el creixement de l'ofensiva cibernètica com a nova forma de fer la guerra. L'interrogant que ara es planteja als Estats Units, però, és quin és el límit per creuar les defenses del ciberespai d'un estat.

L'any passat el cuc informàtic Stuxnet va acabar -aparentment- amb part de les centrifugadores nuclears de l'Iran, i va retardar així la seva capacitat per produir combustible nuclear. Tot i que ningú ha reclamat l'autoria de l'atac, hi ha certes proves que suggereixen que el virus provenia d'un projecte entre els Estats Units i Israel. El Pentàgon i els seus contractistes militars també repel·leixen regularment atacs a les seves xarxes informàtiques, molts dels quals procedeixen de la Xina i Rússia.

L'ofensiva preventiva dels EUA

Davant d'aquest nou repte, l'administració Obama està accelerant la capacitat del país per fer-hi front, mentre públicament només emfatitza els seus esforços per defensar el govern, els militars i les xarxes d'infraestructura pública.

"No volem ser els que trenquen el sostre de vidre en aquest nou tipus de conflicte", diu James Andrew Lewis, membre del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals dels Estats Units, especialitzat en tecnologia i seguretat nacional. Aquesta màxima ja s'ha repetit moltees vegades. Va servir durant la intervenció a Líbia, però també en el moment d'autoritzar un comando de Navy Seals a entrar al Pakistan per matar Bin Laden. El Pentàgon s'havia plantejat inhabilitar els radars d'Islamabad, però finalment no ho hauria tirat endavant."Aquest tipus de capacitats cibernètiques encara són com el Ferrari que guardes al garatge i només trauràs per a una gran cursa", diu el portaveu de l'administració Obama sobre l'assumpte.

El debat a Defensa sobre un ciberatac a Líbia ha estat descrit per més de mitja dotzena d'oficials nord-americans, que han parlat en l'anonimat, perquè no estan autoritzats a difondre informació classificada.