Els Estats Units rectifiquen les crítiques a la política lingüística catalana
El departament d'Estat nord-americà canvia de parer respecte a l'any anterior i reconeix els problemes que pateix la llengua catalana. A més, demostra que el castellà no està perseguit a Catalunya.
BARCELONA.L'informe anual que el departament d'Estat nord-americà elabora sobre la situació dels drets humans arreu del món reconeix per primer cop la preocupació per la situació de la llengua catalana i rectifica les crítiques que en anys anteriors havia inclòs sobre la política lingüística de la Generalitat. L'informe del 2010, publicat a la web del govern nord-americà, ofereix una visió molt més ajustada a la realitat i minimitza l'abast del conflicte lingüístic català a unes poques famílies que reclamen l'escolarització en castellà per als seus fills.
Així, el text mostra la preocupació de "portaveus de les institucions catalanes" per la situació de diglòssia que pateix la llengua, i recull diversos fets que l'exemplifiquen. Primerament, explica la sentència que va emetre el Tribunal Constitucional en contra de la immersió lingüística, que obligava la incorporació del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament. L'informe del departament d'Estat afegeix que només havien emprès accions legals contra la política lingüística tres famílies.
A més, posa èmfasi en el fet que la sentència es va emetre en un moment de "canvi de govern" (de fet, quatre mesos abans de les eleccions), i que tant l'executiu anterior com l'actual es mostraven a favor del sistema que protegeix el català. Per tant, dóna a entendre que els que creuen que el castellà està discriminat són una minoria. En la mateixa línia, l'estudi afirma que els experts favorables a la immersió garanteixen l'absolut domini d'ambdues llengües per part dels estudiants catalans.
Nivell C a la universitat
D'altra banda, el departament d'Estat nord-americà també recull la intenció del govern tripartit d'obligar tots els professors universitaris a obtenir el nivell C de català. Tot i que la proposta no va arribar a prosperar, l'informe replica les crítiques dels que la consideraven discriminatòria. Així, explica que els docents tindrien dos anys per poder-lo aconseguir, i que, per tant, no causaria la fugida de cervells de les universitats.
L'informe suposa un gir copernicà respecte al del 2009, en què es remarcava "la desigualtat" que patia la llengua castellana. Així, s'incidia en les queixes de les famílies que "no tenien el dret a escolaritzar el seus fills en la llengua mare". En la mateixa línia, la publicació parlava d'un hospital d'Eivissa en què 39 metges van renunciar al seu lloc de treball perquè el govern balear els obligava a examinar-se d'una prova de llengua catalana. Alhora, recollia una manifestació a Barcelona en defensa del castellà.
Aquest canvi s'ha produït en part gràcies al grup d'experts que parlen sobre Catalunya a l'estranger, l'anomenat Col·lectiu Emma, que ha fet gestions per mostrar a Washington la realitat lingüística del país. Sense històries de caces de bruixes ni persecució del castellà.
