Publicitat
Publicitat

MESURES CONTRA L'IRAN

El Tresor nord-americà dóna permisos al límit legal

Els Estats Units se salten l'embargament a alguns països

Malgrat les sancions i els embargaments comercials, durant l'última dècada els EUA han permès a companyies americanes tenir negocis de milers de milions de dòlars amb l'Iran o altres països de la llista negra dels que donen suport al terrorisme.

A instàncies de les empreses -des de Kraft Foods o Pepsi fins a algun dels bancs més importants del país-, una oficina poc coneguda del departament del Tresor ha concedit prop de 10.000 llicències per a acords que involucren països enviats al purgatori econòmic.

La majoria de llicències es van aprovar amb la llei anterior, que mantenia que l'ajuda humanitària de tipus mèdic o agrícola estava exempta de sancions. Però la llei, impulsada pel lobi agricultor i altres grups industrials, va ser escrita de manera tan general que la lloable ajuda humanitària incloïa cigarretes, els xiclets Wrigley, la salsa picant Louisiana, remeis per perdre pes o suplements alimentaris per al culturisme i l'esport. Les empreses s'escuden en el fet que operen sempre d'acord amb la llei nord-americana.

L'home de l'administració Obama que gestiona les sancions, Stuart A. Levey, adverteix que és un error fixar-se en les excepcions "perquè un arbre pot no deixar-te veure el bosc". Però "no és un mal costum tenir excepcions, si representen una decisió política conscient per donar un incentiu als països", defensa, en canvi, Stuart Eizenstat, que va supervisar la política de sancions de l'administració Clinton quan es va aprovar la llei de l'ajuda humanitària. Levey, que ja tenia el càrrec durant les legislatures de Bush, també subratlla que els EUA han fet molts menys negocis amb l'Iran dels que ha fet la Xina o Europa. En el primer trimestre de l'any, només un 0,02% de les exportacions americanes van anar cap a l'Iran. I mentre que és "una pregunta justa" demanar al Congrés la definició concreta de què és ajuda humanitària a l'estranger, diu Levey, les excepcions han ajudat els EUA ha explicar que s'oposa al govern de l'Iran, però no a la seva gent. A més, ell i el director de l'oficina de llicències, Adam Szubin, expliquen que l'agència estudia cas per cas i que les decisions sovint reflecteixen un desig d'equilibrar les sancions polítiques que afecten el món dels negocis, perquè les companyies es poden trobar involuntàriament involucrades en negocis amb entitats de la llista negra. La informació sobre les empreses exportadores es va fer pública perquè The New York Times va engegar un procés legal apel·lant a la llibertat d'informació. D'entrada, el departament del Tresor es negava a facilitar la llista.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT