Publicitat
Publicitat

NOU MODEL DE SALUT

La majoria de sistemes de salut europeus han optat per cobrar serveis per sostenir la sanitat

Europa aposta pel copagament

Tot i que el Govern ho desvincula del context de retallades, és cert que obrir la porta a permetre que els hospitals i centres d'atenció primària públics puguin fer activitat privada -com preveu un dels articles de la llei òmnibus- suposarà una via d'ingressos addicional per a un sistema sanitari que, per primera vegada, compta amb un pressupost inferior al de l'any anterior i necessita trobar mecanismes de finançament. A Europa s'ha apostat pel copagament de visites mèdiques, proves, fàrmacs i hospitalitzacions com a fórmula per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i en alguns països les fronteres entre públic i privat són difuses. Els camins són diferents però l'objectiu és el mateix: generar ingressos per al sector públic i, en el cas del copagament, moderar, sobretot, l'ús que es fa dels serveis sanitaris per evitar així la saturació dels centres.

Pagar per anar al metge

"Tot de franc per a tothom fa temps que cap sistema s'ho pot permetre", diu Jaume Puig-Junoy, director del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra. No s'ha de confondre accés universal amb gratuïtat dels serveis: "Als països nòrdics també hi ha un sistema nacional de salut que es finança amb impostos, però això no vol dir que no hi hagi copagament", diu Puig-Junoy. A Suècia i Noruega els ciutadans paguen 15 euros per anar al metge i uns 30 euros per anar a l'hospital. "Excepte a Espanya, de copagament n'hi ha a tot arreu", diu Vicente Ortún, investigador també del CRES. A França es tria el metge i l'asseguradora pública et reemborsa una part de l'import. La resta la paga el pacient o una mútua privada. A Alemanya es paga una quantitat fixa per visita i quan hi ha medicaments idèntics l'asseguradora pública finança el més barat. A Bèlgica la tarifa la fixen els metges i la Seguretat Social reemborsa el 80% de l'import, mentre que Portugal té el que s'anomena una taxa moderadora per evitar abusos. Un dels pocs sistemes que no preveu cap tipus de copagament és el de la Gran Bretanya.

Al nostre país, els experts opinen que primer caldria reformar el copagament dels fàrmacs, que ara és injust: "Pensionistes amb rendes altes no paguen i algú a l'atur, sí". El copagament no és la solució a tots els problemes de la sanitat però si a alguns. "La seva finalitat no és tant fer calaix com reduir el volum de visites innecessàries al metge", diu Puig-Junoy, que està a favor d'implantar un copagament vinculat al nivell de renda i eximir-ne les més baixes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT