Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Els Vint-i-set pacten el reforç de la disciplina pressupostària

Europa es bolca en la lluita contra l'atur

Que la paraula austeritat no sigui l'única que pronunciïn els dirigents europeus en acabar una cimera és una bona notícia. Ahir van parlar més d'ocupació i de creixement que no pas d'austeritat, un fet que pot donar un bri d'esperança a molts ciutadans europeus que ahir feien cua a les oficines de treball mentre els caps d'estat i de govern es reunien a Brussel·les. La cimera es va acabar tres hores més tard del previst, però els líders en van sortir més satisfets que en ocasions anteriors, quan la disciplina pressupostària i la crisi del deute havien copat tots els titulars. Els vint-i-set governs comunitaris van acordar treballar de valent per reduir les vergonyoses taxes de desocupació que tenen socis com Espanya i que afecten especialment els menors de 25 anys. Un de cada quatre joves europeus no té feina, xifra que Espanya duplica. En el conjunt de la UE, 23 milions de persones estan a l'atur.

L'austeritat imposada per Alemanya i per Brussel·les ha agreujat l'atur en molts casos i ha posat bastons a les rodes al creixement econòmic, situació que ara la Unió Europea vol canviar sense renunciar, això sí, a la disciplina fiscal. Almenys és el missatge que va sortir de la cimera que van celebrar ahir a Brussel·les els caps d'estat i de govern. "L'estabilitat econòmica no és suficient. Hem de fer més. Hem de crear llocs de treball", va admetre Herman van Rompuy, president de Consell de la UE.

Pla d'ocupació

Els líders van acordar un pla per promoure la creació de llocs de treball que inclou la possibilitat d'utilitzar els 82.700 milions d'euros dels fons de cohesió i dels fons socials previstos per al 2012 i el 2013 per a polítiques d'ocupació. A Espanya li corresponen 10.700 milions, segons fonts comunitàries. No es tracta d'una nova partida econòmica, sinó que són diners que ja estaven assignats a cada estat membre per a infrastructures i altres projectes que ara els governs podran desviar per a polítiques d'ocupació. Encara no se sap a quins programes destinarà Espanya una part d'aquests diners, però segons el text aprovat la idea és centrar les polítiques en l'ocupació juvenil, el col·lectiu més afectat per l'atur. Entre altres iniciatives, es vol impulsar la mobilitat laboral dels joves a través de beques i pràctiques empresarials a l'estranger.

L'altra pota de l'acord consisteix a donar suport a les petites i mitjanes empreses, les responsables de crear més de la meitat dels llocs de treball a la UE. Els socis es comprometen a facilitar l'accés al crèdit de les empreses i demanen a les autoritats de supervisió bancària estatals i europees que "assegurin que la recapitalització dels bancs no comporti una falta de finançament" per a les petites i mitjanes empreses. També demanen que es garanteixi "una rigorosa aplicació a tots els bancs de la normativa europea que restringeix les primes" a directius de caixes i bancs.

La idea dels líders era reconciliar la disciplina fiscal amb el creixement i l'ocupació. Tot i que és la primera vegada des de l'inici de la crisi econòmica que es dedica un document sencer a la lluita contra l'atur, els socis europeus no perden de vista que l'austeritat continua sent el camí a seguir. Els estats membres van arribar ahir a un acord polític pel Tractat internacional per reforçar la disciplina pressupostària.

Txèquia es despenja

La sorpresa la va donar la República Txeca, que va anunciar a última hora que no signarà l'acord. Txèquia se suma al Regne Unit, país que des del principi va rebutjar el pacte fiscal. De fet, el Tractat es farà fora del paraigua de la UE per l'oposició de Londres. Al març, els 25 països que impulsen l'acord signaran el Tractat internacional i la idea és que en un termini màxim de cinc anys s'integri a la legislació comunitària. "L'acord suposa més responsabilitat per als governs", va resumir Herman van Rompuy.

El pacte fiscal preveu que els països signants incloguin en la seves constitucions l'anomenada "regla d'or", que obliga per llei a l'equilibri pressupostari, tal com ja ha fet Espanya. Els estats membres que no incloguin correctament la regla d'or podran ser denunciats per altres governs comunitaris davant la justícia europea i podrien rebre una sanció econòmica equivalent al 0,1% del seu producte interior brut (PIB).

El pacte, que se signarà al març, neix amb diversos interrogants oberts. El primer és si els 25 països que el signaran seran capaços de ratificar-lo. El president de França, Nicolas Sarkozy, va confirmar ahir que el seu país no ho podrà fer abans de les presidencials. I si guanya els comicis el seu rival, el socialista François Hollande, ja ha promès que no hi haurà ratificació del Tractat. El text entrarà en vigor quan almenys 12 països el ratifiquin, però seria un fracàs si no ho fan tots.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT