Publicitat
Publicitat

Europa no sap com digerir els Balcans

"E ls Balcans produeixen més història de la que poden consumir", va dir Wiston Churchill. "I més de la que la Unió Europea pot digerir", afegia aquesta setmana The Economist .

El genocida Ratko Mladic ja és a l'Haia. Han calgut anys, i una amenaça real de frustrar les aspiracions de Sèrbia de ser candidata a la UE, per fer caure l'últim gran criminal de la guerra dels Balcans encara en llibertat. I ara què? Ara li toca parlar a la Unió i implicar-se perquè la regió surti d'aquest impàs que l'ofega.

L'espectre de la guerra s'allunya. La democràcia està en construcció. A poc a poc es basteixen les institucions, la llibertat de premsa, els partits polítics, el sistema judicial, i la lluita contra la corrupció i el crim organitzat. La nova Iugosfera -com l'ha batejada el setmanari britànic-, dividida territorialment, ha aconseguit teixir finalment intercanvis econòmics importants. El progrés, però, és fràgil.

Croàcia confia a poder concloure aquest mes les negociacions d'adhesió, i entrar a la UE el 2013. Macedònia i Montenegro ja han guanyat l'etiqueta de candidates, però no han anat més enllà. Als macedonis els qüestionen fins i tot el nom del seu país, que els grecs creuen que només ells poden utilitzar.

Sèrbia encara juga amb les seves fronteres, sense reconèixer Kosovo i oferint aixopluc a la serbobosniana Republika Srpska que, de tant en tant, amenaça amb referèndums d'autodeterminació.

La polarització política que viu Albània s'ha radicalitzat encara més després de les eleccions municipals del 8 de maig. I al capdavall d'aquesta llista d'aspirants a la Unió Europea, hi ha dos estats inacabats: Kosovo, i Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia fa fallida, una vegada més per culpa de la comunitat internacional. La divisió ètnica, que la va partir en tres durant la guerra, va quedar després institucionalitzada políticament pels Acords de Dayton.

Euroescepticisme prematur

A Brussel·les hi ha un discurs oficial: el futur dels Balcans és dins la UE. I un de real: molts estats membres no volen sentir a parlar d'una nova ampliació.

Els Balcans estan pagant els errors del 2004 i el 2007, quan més d'una desena de països van entrar en tromba, alguns d'ells sense estar preparats, altres amb greus problemes de corrupció i crim organitzat que encara arrosseguen, i algun, com Xipre, amb el territori dividit i cascos blaus a la frontera interna.

Segons l'enquesta anual de Gallup, Balkan Monitor, com més s'acosta un país a la UE, més euroescèptica es torna la població. Després d'anys de negociacions, els croats, farts de les reformes, les exigències comunitàries i el discurs antiampliació d'alguns estats de la Unió, creuen avui -quan ja són a la recta final de l'adhesió- que el seu país va "en una mala direcció". En canvi, els albanesos, per a qui la UE és un somni llunyà, són els més euròfils de la regió.

El contagi del desencantament ja no afecta únicament els que són dins la Unió, sinó també els que s'hi acosten. La solució és parlar clar. Cròacia no ha de ser l'inevitable membre 28 de la UE que tancarà definitivament la porta després d'entrar-hi, sinó l'avançada de l'ampliació de la Unió Europea a aquesta Iugosfera que, amb frens, contradiccions i amenaces de les velles guàrdies, malda per fer-s'hi un lloc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT