Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Els ministres de Finances de l'euro ultimen l'acord per aprovar definitivament els 130.000 milions del segon rescat del país hel·lè

Europa, a punt de salvar Grècia

Grècia té a tocar el segon rescat. Els països de l'eurozona negociaven ahir a la nit contra rellotge els últims detalls del segon paquet d'ajudes. Els socis rics demanaven garanties d'Atenes.

Grècia podria tenir aviat els 130.000 milions d'euros sobre la taula per evitar la fallida. Les negociacions entre el govern hel·lè i els socis de l'eurozona pel segon rescat del país anaven "en la bona direcció" ahir a la nit en la reunió que celebraven a Brussel·les. En el moment de tancar aquesta edició, els ministres de Finances continuaven reunits, però tot apuntava a un final feliç per a Grècia. La prova més evident és que després de dies d'enfrontaments verbals entre Berlín i Atenes, els ministres de Finances dels dos països es van mostrar "optimistes" a l'entrada de la reunió.

"Esperem posar fi a un període d'incertesa", va afirmar el titular grec, Evànguelos Venizelos. El ministre alemany, Wolfgang Schauble, també va pujar al carro dels bons desitjos, tot i advertir que encara faltaven detalls per resoldre. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, va xifrar en un 90% els temes resolts del segon rescat. "Hi ha voluntat política" de donar el vistiplau definitiu a l'ajuda, va assegurar De Guindos.

Endeutament grec

Els principals obstacles per aconseguir el vistiplau definitiu ahir a la nit eren la desconfiança política envers el govern grec i els problemes de Grècia per aconseguir complir amb un dels objectius més importants: la reducció del deute. Per a la primera qüestió, els socis de l'euro volen resoldre el problema creant un sistema de vigilància permanent a Grècia per garantir el compliment dels acords. Es tractaria de millorar la supervisió financera -i política- amb experts que serien a Atenes i seguirien cada pas que fes el govern hel·lè. La proposta ha estat rebuda a Grècia amb una forta oposició, sobretot per part dels funcionaris. Els sindicats denuncien que és un atac a la sobirania grega i que posa fi a "la independència" del país.

A Brussel·les, però, les crítiques dels ciutadans grecs no sembla que importin gaire. El que més preocupa a l'eurozona i al Fons Monetari Internacional (FMI) és el deute. Un informe de la troica -formada per Europa i l'FMI- revela que les mesures i retallades acordades fins ara no serviran per reduir l'endeutament del 160% del producte interior brut (PIB) actual fins al 120% el 2020, tal com s'havia previst. Alguns socis reclamen més retallades, però el més probable és que la solució definitiva no sigui ofegar més l'economia grega. Ahir s'estudiaven mesures alternatives, com ara una rebaixa de l'interès que paga Grècia pels préstecs que van fer els socis en el primer rescat; la participació del Banc Central Europeu (BCE), encara que de manera indirecta, i fins i tot que els bancs privats assumeixin més pèrdues.

Més compromís de la banca

Una participació més important dels creditors privats és l'opció que ahir a la nit semblava més factible. El primer ministre grec, Lukàs Papadimos -present a Brussel·les per dirigir les converses del rescat- negociava amb els bancs un compromís més ambiciós. I això que els bancs ja perdonaran una part important del deute hel·lè. El sector privat assumirà pèrdues del 70% gràcies a la quitança ja pactada amb les autoritats gregues.

Com a solució alternativa també s'havia parlat d'augmentar fins als 145.000 milions d'euros la xifra final del rescat -a la qual s'hi ha d'afegir l'aportació del sector privat, al voltant dels 100.000 milions d'euros-, però ahir l'Eurogrup va deixar clar que no es donarà ni un cèntim més del previst. Tampoc l'FMI té la intenció d'augmentar la seva aportació al rescat. Aquestes posicions tan estrictes revelen el cansament del tema grec. Tot i la importància de solucionar la crisi del país hel·lè, origen de la crisi del deute, cada vegada hi ha més escepticisme sobre la capacitat del país per sortir-se'n. L'opinió pública europea, sobretot dels països més rics, es mostra en contra de continuar ajudant Grècia.

Compte bloquejat

Una altra de les mesures que preveien aprovar els ministres de l'eurozona per garantir que Grècia dedica els diners del rescat a eixugar el deute és la creació d'un compte bloquejat on anirien a parar una part dels diners del rescat. Al compte hi hauria d'haver diners permanentment per pagar el deute d'almenys els pròxims nou o dotze mesos. És una de les condicions imposades per l'ala dura de la zona euro, Alemanya, Holanda i Finlàndia. Els tres països, els més rics de la moneda única, són els que més desconfien de les autoritats hel·lenes i són els que han fet que el seu rescat s'ajornés en reunions anteriors.

A Grècia, però, se li acaba el temps i necessita que els socis prenguin una decisió. Atenes espera que amb el segon rescat pugui evitar la fallida i, sobretot, que el segon paquet d'ajudes europees serveixi com a punt d'inflexió de la seva gravíssima crisi econòmica. La idea és que el país es pugui finançar per si mateix als mercats quan superi la crisi del deute. A Brussel·les ningú perd de vista que una sortida de Grècia de l'eurozona tindria conseqüències molt greus per a tots els països de la moneda única. Tot i això, és una idea que havien apuntat fins fa pocs dies els socis rics de l'euro. De fet, un informe del centre d'estudis alemany Ifo adverteix que Grècia només podrà resoldre la seva crisi si abandona l'euro. I proposa que els diners del segon rescat es dediquin a compensar la sortida del país.

Amb tot, fonts europees apuntaven ahir a la nit que el vistiplau definitiu arribaria. En el cas contrari -una idea que tampoc no es pot descartar-, els líders europeus debatran la qüestió en la pròxima cimera, prevista per a la setmana que ve.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT