Europa qualifica d'"apocalipsi" la catàstrofe
La Unió Europea va decidir ahir revisar l'avaluació dels riscos de l'energia nuclear i va anunciar que els 27 sotmetran totes les seves centrals a tests de resistència per comprovar-ne la seguretat.
Berlín."S'han de valorar novament i conjuntament els riscos i les qüestions de seguretat de les centrals nuclears a la llum dels coneixements que arriben del Japó", va postular ahir el comissari d'Energia de la UE, l'alemany Günther Oettinger, mentre clamava sense embuts que la situació a l'arxipèlag japonès tenia una dimensió més que terrorífica. "Trobo que el terme apocalispi és adequat. Segons el que sabem en aquesta gran central atòmica [de Fukushima] amb sis unitats pràcticament tot està fora de control". Paraules gruixudes que contrastaven amb els esforços de les autoritats nipones per calmar la seva població.
Després de reunir-se urgentment a Brussel·les amb secretaris d'estat i altres representants del països de la UE, legisladors i empresaris de la indústria atòmica, Oettinger va remarcar que és imprescindible coordinar a Europa l'ús de l'energia nuclear i criteris més estrictes de control. "Hem d'aprendre la lliçó del que ha passat al Japó", va indicar l'eurocomissari. Segons les seves paraules, els anomenats "test d'estrès" a què se sotmetran les diferents centrals nuclears dels 27 avaluaran les garanties de funcionament davant terratrèmols, tsunamis i altres perills derivats de catàstrofes naturals, així com davant eventuals atacs terroristes, talls d'electricitat o curtcircuits en el sistema de refrigeració.
Esborrany per Setmana Santa
Aquestes proves de resistència s'hauran de dur a terme "tan aviat com es pugui", va afirmar Oettinger, mentre apuntava que després de Setmana Santa la Comissió Europea avançaria ja un primer esborrany dels criteris amb què s'han de dur a terme els esmentats tests comunitaris. "Les proves s'introduiran després d'una preparació adequada. La meva proposta és que una grup d'experts independents en fixi els criteris i es facin públics tots els resultats de les investigacions. Volem que tot plegat es produeixi ràpid, però sobretot que es faci de manera exhaustiva i transparent. En la primera meitat de l'any es determinaran les proves i en la segona s'implementaran", va explicar el comissari d'Energia.
Com que fins ara no hi ha cap fonament legal comú a la UE sobre la qüestió, els països membres realitzaran els tests d'estrès de manera "voluntària", va exposar Oettinger. "Ningú no s'ha oposat a les proves de resistència", va precisar l'eurocomissari, mentre avançava que oferiran a països veïns com Suïssa, Rússia o Turquia "participar en els tests i portar-los a terme a les seves centrals nuclears".
Oettinger va admetre la necessitat de redissenyar la línia d'actuació de la UE per a la seguretat de l'energia atòmica. "Hi ha d'haver normes comunes i intentarem eliminar les diferències en la sensibilitat sobre l'energia nuclear -va comentar el comissari d'Energia-. Es tracta d'una cosa indivisible per a la seguretat d'Europa".
Posicions diferents als 27
Fins ara la Unió Europea sempre s'ha mogut amb dificultats pel que fa a l'energia atòmica. Les posicions dels 27 són massa diferents. D'una banda, hi ha França, que gestiona tota sola 58 dels 143 reactors atòmics europeus; de l'altra, hi ha definits opositors a l'energia nuclear com Àustria, que des dels anys setanta no té cap central en actiu. Segons els tractats de la UE, és competència exclusiva de cada estat decidir quina composició energètica proporciona als seus ciutadans. La Unió Europea només pot fixar uns estàndards mínims per a la seguretat de les centrals atòmiques. "No puc determinar si els projectes nuclears que tenen previstos alguns països seguiran o no, perquè no es tracta d'una decisió meva. Tampoc sóc responsable de la composició energètica de cada estat. Jo respecto els diferents Parlaments i governs que decideixen en funció de la seva responsabilitat", va desmarcar-se Oettinger.
Per al comissari d'Energia, és clar que la catàstrofe al Japó marcarà un abans i després en la política energètica. Ja ho ha començat a veure al seu país de naixement, Alemanya, on l'executiu de la cancellera Angela Merkel ha congelat la decisió d'allargar la vida de les centrals nuclears i ja ha procedit a desactivar els reactors més antics que estaven en funcionament. "Si un gran país membre de la UE qüestiona l'energia nuclear, això tindrà conseqüències per a les infraestructures europees i la seguretat del subministrament en qüestions d'electricitat i energia en general", va raonar Oettinger, conscient que Europa es veurà inexorablement afectada pel gir del govern alemany.
L'ocàs de Merkel
Merkel ha assumit que la catàstrofe de Fukushima és també una catàstrofe política per al seu govern. El pitjor incident en el pitjor moment, amb tres eleccions regionals abans que s'acabi el març. La marxa enrere de la pressionada cancellera és inaudita, i li costarà explicar com és que les centrals nuclears alemanyes eren tan segures no fa pas gaire per allargar-ne la seva vida útil, i ara ja no ho són. Amb tot, si dilluns va semblar que tancaria les dues centrals nuclears més antigues d'Alemanya, ahir Merkel va estendre'n la desactivació a les set que van començar a funcionar abans del 1980. El destí de la resta de les 17 plantes dependrà de les proves a què se sotmetran en els pròxims mesos.
El gir alemany, però, no ha afectat França, on el 80% de l'energia ve de l'àtom i hi ha un gran consens social sobre la qüestió. El portaveu de l'Elisi, Henri Guaino, fins i tot va voler treure profit de la desgràcia japonesa: "La tecnologia francesa és tan segura que ara tindria avantatges al mercat mundial", va dir ignorant el corrent antinuclear que recorre el món.
