Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO CIMERA CRUCIAL DE LA UE

Els líders de la UE acorden aplicar més disciplina pressupostària

Europa s'embolica

L'euro s'enfronta a un dels moments més crítics de la seva història. Malgrat la gravetat de la situació, els líders de la UE es van enredar ahir en un debat institucional en comptes de trobar una sortida.

Els mercats demanen concreció, però la UE ha decidit embrancar-se en debats abstractes, una contradicció que la moneda única europea pot acabar pagant molt cara. "Els mercats no entenen aquests debats institucionals", apunta un alt funcionari europeu. La nova cimera per salvar l'euro, que va començar ahir a Brussel·les, hauria de servir per trobar solucions a la pitjor crisi econòmica que ha viscut mai Europa, però els socis de l'euro no en treuen l'entrellat. Els líders dels Vint-i-set van tornar a mostrar-se dividits davant les mesures que s'han de prendre. Ahir a la nit debatien l'última proposta de consens del president del Consell, Herman van Rompuy. L'esborrany proposava iniciatives concretes per fer front a la crisi del deute, però la cancellera alemanya, Angela Merkel, les havia rebutjat totes al tancament d'aquesta edició.

Dos fons de rescat

L'esborrany proposava fórmules per augmentar el fons de rescat europeu, dotat amb 440.000 milions d'euros. La UE no ha aconseguit, de moment, inversions privades per arribar fins a un bilió d'euros tal com es pretenia, i la solució que debat ara és avançar al 2012 l'entrada en funcionament del fons de rescat permanent, que disposa de 500.000 milions i que havia d'estar disponible el 2013. La suma dels dos fons augmentaria els diners disponibles per fer front a la crisi del deute. Una altra mesura seria reforçar el Fons Monetari Internacional per oferir préstecs bilaterals als estats membres amb problemes. Van Rompuy també va posar sobre la taula la creació d'eurobons -rebutjats de nou per Merkel-, tot i que proposava la posada en marxa del sistema de deute comú a llarg termini.

Pel que fa a la disciplina fiscal que demanen França i Alemanya, els socis de l'euro estan convençuts de la necessitat d'impulsar mesures concretes com les sancions automàtiques, però no es posen d'acord sobre quin és el millor camí per fer-ho. Ahir a la nit, ni tan sols quedava clar si la fórmula que es triarà serà la reforma dels tractats, un acord intergovernamental dels 17 socis de l'euro obert a la resta, o una reforma simplificada -que no fàcil- d'alguns dels protocols relacionats amb la disciplina fiscal. Un ventall de possibilitats que compliquen trobar l'acord que els mercats reclamen. A més a més, qualsevol de les fórmules no aportarà una solució immediata per a l'eurozona.

Al tancament d'aquesta edició, els caps d'estat i de govern debatien quina de totes és la millor fórmula per introduir noves normes més estrictes per complir amb l'objectiu de limitar el dèficit públic al 3% i mesures per fer un pas més en la integració econòmica i fiscal dels estats membres. Alemanya prefereix una reforma dels tractats però és l'opció més complicada perquè implica una ratificació per part dels Vint-i-set, amb referèndum a Irlanda inclòs. És del tot incert que una reforma ordinària arribi a bon port. Suècia i Finlàndia ja s'hi van mostrar ahir en contra i el Regne Unit amenaçava de vetar-lo.

La via que sembla que guanyava força ahir a la nit és un Tractat per als 17 socis de l'euro, obert a la resta, però algunes delegacions van mostrar reserves a impulsar un acord intergovernamental sense el paraigua de la UE. Una solució de consens, però que aportaria pocs canvis en matèria de disciplina pressupostària, podria ser una reforma simplificada dels tractats, l'opció que defensa Van Rompuy.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT