Publicitat
Publicitat

Observatori d'europa

Europa a velocitat variable

Ens estem perdent entre tantes Europes i les seves velocitats. Entre l'Europa dels governs caiguts per la crisi i la dels líders reforçats, per com imposen la línia recta de l'austeritat. Entre l'Europa de la moneda única i la del mercat comú que no accepta que li pengin l'etiqueta de membre de segona perquè no forma part de l'euro. L'Europa dels que obeeixen i la dels obeïts. La de l'euro fort i creïble i la que lluita contra unes primes de risc desbocades i el seu propi desgavell polític. Ja fa temps que existeix l'Europa a dues velocitats, i a moltes. La crisi, però, ha eixamplat algunes d'aquestes esquerdes.

El president de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker, advertia divendres que "mai acceptarà dos grups dins de l'euro". Més realistes, fonts comunitàries reconeixien que de fet "l'euro a dues velocitats ja existeix perquè la crisi no ha fet més que augmentar les disparitats i els desequilibris macroeconòmics entre els països de la moneda única". Encara que la cancellera alemanya Angela Merkel negui negociacions secretes entre Berlín i París per accelerar la integració política i fiscal de l'eurozona, el risc que els països rics de l'euro decideixin tirar pel dret i crear un nou nucli dur per als bons alumnes de la unió monetària és real. Hi ha qui fins i tot s'atreveix a traçar la nova línia divisòria entre aquestes dues Europes de l'euro. La línia que dibuixaria la triple A, la màxima nota de les agències de qualificació del deute, i que avui ja només tenen Alemanya, França, els Països Baixos, Àustria, Finlàndia i Luxemburg. Quin nou gran poder que atorgaríem a les agències de ràting, aquests déus de l'Olimp que es van salvar de la crema de l'esclat de la crisi als Estats Units i encara segueixen decidint el destí de governs i economies.

L'eix 'Merkozy'

Que li diguin al president francès, Nicolas Sarkozy, després de l'ensurt que ha tingut aquesta setmana! Un "error tècnic" a l'agència de qualificació Standard & Poor's difonia dijous la notícia que França havia perdut la triple A. Tot i la correcció posterior, el mal estava fet. El deute francès ja es paga al doble d'interès que el bo alemany. Com n'és de vulnerable la fortalesa dels països rics de l'euro si un suposat error tècnic els pot ensorrar durant unes hores. Aquesta setmana també ha eixamplat distàncies polítiques. Grècia i Itàlia, després de la incapacitat dels seus governs, han quedat en mans d'executius provisionals, liderats per figures tècniques amb experiència europea. Al sud, el desencís de la democràcia. Al nord, les enquestes reforcen el lideratge del duet Merkozy. Les fotos amb Merkel, els anuncis d'austeritat, i potser fins i tot les esbroncades públiques a David Cameron, han fet que la popularitat de Sarkozy augmenti en els sondejos.

Merkel és una corredora de fons. Un any i mig després del daltabaix grec i d'un bon grapat de derrotes electorals regionals, avui la cancellera té el suport del 56% dels alemanys per la seva gestió de la crisi de l'euro. El 78% dels seus ciutadans estan convençuts que la moneda única superarà les turbulències dels mercats financers. L'únic que no ha aconseguit recuperar és la confiança dels alemanys que Grècia podrà resoldre la seva situació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT