Publicitat
Publicitat

JAPÓ EL DEBAT NUCLEAR

Alemanya i Àustria lideren la reacció després que Espanya es negui a actuar per una "qüestió concreta"

Europa vol revisar les 143 centrals nuclears

Bull l'opinió pública europea després dels dubtes sobre la vulnerabilitat o la fortalesa de les centrals nuclears. La societat alemanya va ser la primera a sortir al carrer. Per això la cancellera, Angela Merkel, cada dia més ràpida de reflexos, va ser la primera a moure peça. "Merkel podrà mantenir Europa unida?", es pregunta la portada de The Economist d'aquesta setmana. La resposta la vam saber ahir. La cancellera va decidir suspendre amb una moratòria de tres mesos l'allargament de la vida de les 17 centrals nuclears alemanyes. No és una decisió menor. Obligarà a desconnectar immediatament els dos reactors més antics, Biblis A i Neckarwestheim I, perquè el seu període d'activitat inicialment previst ha acabat. Després d'anunciar amb seguretat la mesura, va fer de líder i va dir que els fets "obliguen a reflexionar la resta del món i a actuar en conseqüència".

Suïssa també va reaccionar. Va suspendre el procés d'aprovació de tres noves centrals nuclears. La ministra d'Energia, Doris Leuthard, va argumentar que la decisió es prenia perquè "la seguretat és prioritària". L'oficina suïssa d'inspecció de la seguretat nuclear va demanar fer comprovacions als cinc reactors del país i va exigir establir normes més estrictes per garantir la seguretat i la refrigeració en cas d'un terratrèmol com el japonès.

Àustria, un país tradicionalment contrari a l'energia nuclear i especialment crític amb països com Alemanya i Espanya, va anar més enllà i va demanar proves de resistència per a totes les 143 centrals nuclears europees per certificar que resistirien un terratrèmol i avaluar com es refrigeraven. Aquesta petició no afecta en res el país austríac, que va abandonar l'energia nuclear el 1978. El ministre de Medi Ambient, Nikolaus Berlakovich, ho tenia claríssim.

Per això no va voler ni esperar la reunió convocada per avui amb el comissari europeu d'Energia, sinó que va llançar ahir mateix la petició durant el consell de ministres de Medi Ambient celebrat a Brussel·les. La presidència hongaresa de torn de la UE va comentar que el consell de ministres no era el lloc adequat per tractar la qüestió, però va dir que no s'hi oposaria. A banda dels responsables mediambientals de cada país, un grup d'eurodiputats, segons va informar l'ACN, també dóna suport a aquestes proves. El president del Comitè de Medi Ambient, l'alemany Jo Leinen, va demanar que els tests es facin a totes les centrals perquè tot i que "les europees no patiran un tsunami, hi ha altres riscos com podria ser un atac terrorista", va advertir.

El col·lectiu d'eurodiputats demana que els mecanismes de resposta siguin "millors" que els del Japó i per això volen "estàndards comuns no només de seguretat nuclear, sinó també de gestió de situacions d'emergència i de protecció civil". Les reunions d'avui, tant la de seguretat nuclear dels Vint-i-set com la dels ministres d'Exteriors del G-8 a París, seran claus.

El terratrèmol del Japó s'ha produït en un moment en què diversos països, entre els quals hi ha Alemanya i Espanya, havien decidit allargar la vida de les centrals nuclears per garantir el subministrament. Els seus arguments van ser que és una energia que emet poc diòxid de carboni i és necessària per sortir de la crisi econòmica. Però així com a Alemanya s'han produït manifestacions que han fet canviar l'opinió de la cancellera i canviar de plans, a Espanya tot continua igual.

Un cas aïllat

"No hauríem de prendre decisions basant-nos en una circumstància concreta", va manifestar la vicepresidenta econòmica espanyola. Elena Salgado va defensar que les centrals japoneses "estan resistint". No era només la seva opinió. El secretari d'organització del PSOE, Marcelino Iglesias, va dir que el seu partit "no caurà a la trampa" d'obrir un debat que "no seria bo", i el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va lamentar el "contagi financer d'un país inversor" i va defensar la seguretat de les nuclears.

El Foro Nuclear, la patronal del sector, va anar encara més enllà. La presidenta de l'entitat, Maria Teresa Domínguez, es va vantar de poder dir que "totes les centrals nuclears han parat, estan intactes i no produeixen impacte a l'exterior", cosa que va considerar com a "missatges positius que reforcen l'energia nuclear". No es va mostrar gens preocupada per la seguretat, però sí per l'opinió pública, que considera que podria frenar els inversors per fer futures centrals nuclears a l'Estat.

Enmig del debat sobre la conveniència de revisar la seguretat de les centrals nuclears, el president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, va firmar el decret juntament amb Rússia per donar llum verda a la construcció d'una nova central nuclear. Estarà situada a la regió de Grodno, una de les més afectades per la catàstrofe del 1986 de la central ucraïnesa de Txernòbil. Va assegurar que la seguretat serà un dels aspectes més importants del projecte, que considera necessari per produir "energia no contaminant". Segons dades oficials del país, més d'1,7 milions de bielorussos encara pateixen les conseqüències de la radiació de l'antiga central soviètica. Un fantasma encara ben viu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT