Publicitat
Publicitat

DEBAT LES SORTIDES DE LA CRISI

Tot i reconèixer que ho té malament davant de Madrid, el Govern ha decidit jugar-se-la per atreure l'Eurovegas. És una aposta comprensible en plena crisi, però amb riscos: violentar el model d'un turisme cultural i paisatgístic i anar contra una reactivació econòmica per la via d'una indústria de valor afegit. A continuació oferim arguments a favor i en contra

Eurovegas, Catalunya se la juga

Ocupació

Creació de llocs de treball

A favor: La creació de fins a 276.000 llocs de treball és el principal al·licient que el projecte d'Eurovegas porta sota el braç. Una injecció d'esperança en temps de crisi econòmica, ara que hi ha més de 633.000 catalans a les llistes de l'atur. Aquest megacomplex preveu poder oferir, a partir del 2017, prop de 162.000 llocs de treball nous -30.000 vinculats a la construcció de l'espai i uns 132.000 més per a l'explotació- i incrementar aquesta xifra fins als 276.000 jornals vinculats de manera directa o indirecta al complex quan ja estigui a ple funcionament. Es tracta d'una via per facilitar una sortida més ràpida de la crisi, ja que, com apunta l'exministre Joan Majó, hi ha llocs de treball vinculats al totxo que no es recuperaran i, per tant, cal generar-ne en altres sectors per poder oferir sortides a tots els aturats.

Futur incert

En contra: Que Catalunya s'hi enganxi els dits. Aquest és el principal temor dels experts consultats sobre la viabilitat dels nous llocs de treball associats a Eurovegas. Adverteixen que el projecte podria acabar donant feina a milers de persones en el moment de la construcció, però que després els llocs de treball podrien no ser sostenibles en l'activitat regular del complex. "Podríem crear una segona bombolla", adverteix l'exministre Joan Majó. L'arquitecte Jaume Carné també puntualitza que al mediterrani "no hi ha tradició de jocs i casino" per atraure tanta demanda. El secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, subratlla, a més, que un projecte d'aquest tipus "només generarà ocupació porqueria". "Si Adelson ja està demanant no aplicar la legislació laboral, ja dóna a entendre que no serà feina de qualitat", al·lega.

Atracció turística

Turisme d'alt nivell

A favor: Eurovegas és sinònim de despesa. Un punt d'atracció de turistes disposats a jugar i gastar, no només dins del límit del recinte sinó també en altres destinacions turístiques del país. Es tracta, doncs, d'una injecció econòmica important, que esquitxarà sectors com el de l'hostaleria i el comerç. Símils com els de l'atractiu de Port Aventura a la zona del Tarragonès o el d'Eurodisney a París es repeteixen aquests dies per evidenciar l'impacte que podria tenir per a Barcelona i l'àrea metropolitana l'obertura d'Eurovegas. Seria un al·licient per reforçar la situació de Catalunya al mapa i l'atracció del turisme, fins i tot de nous públics que, amb l'obertura del complex, tindrien una nova oferta per fer atractiva la visita al país. El model funciona als Estats Units i Catalunya en podria tenir la rèplica europea.

Canvi de model

En contra: El gran complex d'oci d'inspiració nord-americana no forma part de l'ADN català, ni del model de turisme forjat, amb esforç, aquests últims anys. Cultura, gastronomia i bon clima són alguns dels atractius que s'han potenciat històricament a l'hora de vendre Catalunya al món. Les grans ofertes d'oci i festa ja han passat factura en alguns punts de la geografia catalana, com ara Lloret, que fa anys que lluita per reconduir la seva imatge. El catedràtic de direcció de màrqueting d'Esade Josep-Francesc Valls avisa que Catalunya no pot renunciar als seus actius a la recerca d'una injecció econòmica ràpida, perquè fa anys que, tot i haver comès errors com abusos al litoral, es fixen les bases d'un model de turisme de qualitat i amb atractius propis. També la marca Barcelona ha potenciat sempre altres valors.

Activitat

Atracció de congressos

A favor: La possibilitat que, més enllà del tòpic de joc i casino, aquest gran recinte pugui atraure fires i congressos i generar places hoteleres de qualitat és un dels actius que més han repetit des del Govern a l'hora de defensar el projecte. Es tracta, doncs, de no limitar aquest gran espai a l'oci i dedicar-lo també al turisme de negocis, com es fa, de fet, a la ciutat de Las Vegas.

Model econòmic

Un sector serveis potent

A favor: L'aposta per un macrocomplex d'oci i turisme suposa una gran empenta al sector serveis, un àmbit en el qual molts dels aturats podrien trobar una sortida, ja que molts són treballadors amb baixa qualificació. "Si no tinguéssim aquest nivell d'atur, bona part de la societat s'oposaria al projecte, i nosaltres també -diu Álvarez-, però no podem obviar el moment que vivim".

Espais infrautilitzats

En contra: ¿Calen, però, nous espais dedicats a l'organització de congressos? "Encara no fa deu anys que, amb la inversió feta al Fòrum 2004, es va construir el centre de convencions més gran del sud d'Europa, i està funcionant justet", adverteix l'arquitecte i urbanista Jaume Carné. Els dubtes sobre la demanda real de convencions i seminaris pot enfosquir l'optimisme del Govern.

Mor el valor afegit

En contra: "Cal decidir si aquest complex s'adiu o no al model que volem per a Catalunya", destaca el catedràtic d'Esade Josep-Francesc Valls, per advertir que l'Eurovegas trenca amb el model de recerca, innovació i economia del coneixement que tracta de consolidar-se al país. "Hem d'apostar per una economia vinculada al valor afegit i a la producció de qualitat", resumeix el dirigent d'UGT.

Inversió

Entrada de capital privat

A favor: El magnat Sheldon Adelson, el propietari de Las Vegas Sands Corporation, garanteix una inversió de més de 18.000 milions d'euros per desenvolupar el complex Eurovegas. Una injecció de capital que beneficiaria molts sectors, començant per la construcció, que rebria un baló d'oxigen, i seguint per l'hostaleria i el comerç, que en rebrien l'impacte positiu. Però l'arquitecte i urbanista Jaume Carné, que havia elaborat un projecte per a l'espai del Prat que opta a acollir Eurovegas, adverteix que un complex com aquest es pot construir "amb una inversió de 5.000 milions". "L'acord podria incloure redirigir una part de la inversió a construir altres equipaments a prop, com hospitals o universitats", proposa Carné. L'imperi d'Adelson va facturar l'any passat 6.853 milions de dòlars (prop de 5.000 milions d'euros).

Despesa associada

En contra: La implantació del nou complex implicaria inversions públiques, com ara millores d'accessibilitat i reforç de la seguretat. El catedràtic d'Esade Josep-Francesc Valls assegura que "és un mal menor" l'aposta per aquest projecte, ja que es compensa amb la generació de riquesa, però també és cert que les caixes tant dels municipis com del Govern no passen pel seu millor moment. Més enllà dels diners, les condicions que han posat sobre la taula els impulsors del projecte impliquen canvis legals per permetre, per exemple, que es pugui fumar a l'interior dels recintes o la introducció de modificacions en els estatuts dels treballadors per fer menys estrictes els convenis col·lectius, entre d'altres. Per l'exministre Joan Majó, aquestes condicions fan que el projecte sigui "innegociable", perquè "ningú es pot fer la llei a mida".

Joan Majó exministre i enginyer: «Si no hi ha canvis en les condicions, el projecte és senzillament innegociable”

No pot ser que Eurovegas es faci la llei a mida i pugui, per exemple, facilitar el blanqueig de diners. Necessitem crear llocs de treball, però el projecte no s’adiu gens al model econòmic que hem forjat.

Josep-Francesc Valls catedràtic de direcció de màrqueting d’Esade: «Catalunya té altres actius per atreure turisme. No necessita un macrocomplex com a reclam»

El parc temàtic nord-americà –d’atraccions o casinos– és un format que allà funciona bé però que no és nostre. Hem fet camí en turisme i tenim atractius com la gastronomia, la cultura i les platges.

Cristina Gallach, Consell de la Unió Europea: «La millora econòmica d’un país no es pot fonamentar en casinos, camps de golf o zones d’esbarjo»

És, una vegada més, una sortida aparentment fàcil. Hem de ser creatius per fomentar complexos de ciència, tecnologia... Deixar a les noves generacions projectes amb més fonament, visió de futur i respectuoses amb l’ entorn.

Josep Maria Álvarez secretari general d’ugt: «Generarà ocupació porqueria. El país ha d’apostar més aviat per una economia de valor afegit»

No estem en una situació que ens calgui vendre una part del territori a ningú i cal anar molt amb compte, perquè no podem crear una zona franca normativa. Penso que aquesta via no és la clau per sortir de la crisi, és una via morta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT