DIRECTOR DE LA CÀTEDRA GAUDÍS'ha escrit i especulat molt en relació amb l'Hotel Attraction de Nova York, un dels projectes no construïts de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet -mort a Barcelona el 1926- que ara sembla que ha despertat l'interès del magnat Sheldon Adelson a l'hora de projectar un complex hoteler i d'oci a Catalunya.
El que avui coneixem d'aquesta treball de Gaudí es deu principalment al llegat de Joan Matamala, avui propietat de la Càtedra Gaudí en virtut d'un conveni de cessió del seu arxiu a canvi d'una pensió vitalícia pagada per l'Escola d'Arquitectura en el període 1971-77. En cas que hagués existit una altra documentació respecte al projecte, podem suposar amb fonament que devia desaparèixer, juntament amb altres materials de gran interès, en la crema de l'any 1936 del taller que Gaudí tenia a la Sagrada Família, un espai auster on els darrers anys de la seva vida l'arquitecte vivia i treballava.
Els Matamala -pare i fill- van ser íntims col·laboradors de Gaudí, escultors, dibuixants i acompanyants del mestre, que passava moltes hores amb ells, especialment en els darrers anys, quan vivia sol. La devoció que el fill Matamala sentia per Gaudí es reflecteix especialment en el seu llibre Antonio Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto , on s'expliquen molts esdeveniments, entre els quals la visita l'any 1908 dels dos empresaris americans, que Gaudí va atendre. L'arquitecte va acompanyar-los a visitar el Palau Güell i altres obres que estaven en construcció.
Reserves sobre el projecte
Les relacions amb els clients americans es va alentir per la crisi motivada pels violents esdeveniments de l'any 1909, així com per la malaltia de l'arquitecte, que el va obligar a fer una llarga estada de repòs a Puigcerdà. Malgrat tot, Matamala va guardar set croquis a llapis de petit format atribuïts a Antoni Gaudí, dibuixos que expressen clarament els interessos formals de l'arquitecte, que ja s'insinuen en el croquis d'un altre projecte no construït -les Missions Catòliques de Tànger-, que es perfilen en els esbossos del temple de la Sagrada Família i que es materialitzen en el projecte de l'església de la Colònia Güell, amb l'espectacular maqueta polifunicular de quatre metres d'alt, també destruïda l'any 1936.
La devoció de Joan Matamala, explicable per l'ambient que envoltava, i en part continua envoltant, la figura de Gaudí, l'anima, cap al 1956, a continuar el projecte de l'hotel de Nova York i escriu una detallada memòria descriptiva de tot el projecte, acompanyada d'un conjunt de dotze dibuixos a llapis sobre paper de mides sensiblement més grans que els originals atribuïts a Gaudí. És innegable que les fonts de Matamala són versemblants, per la seva privilegiada relació amb Gaudí. De fet, va ser l'únic a qui li va fer, quasi d'amagat, uns dibuixos de la seva persona, un bust i finalment la màscara mortuòria, però sovint la devoció és mala acompanyant del rigor. Cal que prenguem el projecte Matamala de l'Hotel Attraction pel que és, i amb les degudes reserves.
Els riscos de beatificar els mites
L'arquitectura té un component artístic difícilment objectivable que és essencial a la disciplina, però també pot representar un risc letal. No és estrany que massa sovint el mite sigui camp adobat per a tota mena d'especulacions, que comencen amb la beatificació i poden acabar, fins i tot, amb la més descarada especulació comercial i turística. Si us plau, gaudim de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu magnífic llegat, mantinguem-lo amb tot el rigor i no oblidem, sobretot, que som dipositaris d'un tresor únic al món.
