Publicitat
Publicitat

Eurovisió com a metàfora

Un nou corrent de recerca universitària de què s'ha fet ressò The Wall Street Journal estudia algunes de les claus que podrien explicar la passió amb què desenes de milions de persones segueixen arreu del món el primaveral concurs d'Eurovisió, celebrat ahir a la nit. Els acadèmics no entren en la qualitat de les cançons; exploren conceptes com el suposat reforçament d'una "identitat paneuropea". Mentre que a la Unió Europea (UE) la tensió entre cada ampliació del club i l'aprofundiment en la integració ha generat tensions, les fronteres d'Europa són generoses quan es parla d'aquest concurs, en què es barregen britànics amb russos o turcs.

Victòries passades han volgut que Alemanya, en creixement econòmic vigorós, sigui l'epicentre de la cita musical paneuropea d'enguany, de la final de la qual havia quedat exclòs Portugal, enfonsat en una recessió. Per cert, el país dels fados reivindicava l'alegria en una cançó plena de referències al pla d'ajust lligat al rescat del país per la UE i el Fons Monetari.

El malestar amb què els ciutadans dels països intervinguts estan encaixant les mesures draconianes que se'ls imposa és comprensible. Què els arriba d'Europa? Qui els parla de creixement i d'ocupació? L'austeritat fiscal és bona, però què passarà si, reduïda a valor únic, condemna tot un país a l'atonia econòmica durant una dècada? L'austeritat com a dogma no va ser respectada ni per Alemanya quan va ser ella qui va tenir problemes amb el dèficit, i ara corre el risc d'escampar euroescepticisme, inflamat per una ultradreta a l'alça. I l'euroescepticisme ja creix, segons l'Eurobaròmetre: quan es pregunta a la gent què representa Europa, contesta, primer, la llibertat de circular sense passaport i, segon, la de poder bellugar-s'hi amb una única moneda. Des del setembre del 2008 -caiguda de Lehman Brothers- fins a l'agost passat, la porció de ciutadans que no veuen els avantatges de ser part del club ha pujat vuit punts. Entre revisions de Schengen i mals auguris per a l'euro, costa veure que la solució sempre passa per més Europa. Tret que ens conformem, esclar, amb l'Europa d'Eurovisió.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT