BARCELONAEl segon capítol del nou temps que s'ha obert al País Basc, després de l'esclat de Bildu en les últimes eleccions municipals i de l'anunci d'ETA de deixar definitivament les armes, es va escriure ahir tal com estava previst. Fins i tot amb més claredat: l'esquerra abertzale -quinze anys després d'excloure's voluntàriament el 2000 propugnant l'abstenció i de ser exclosa posteriorment per la via de la il·legalització- va tornar al Congrés amb uns resultats espectaculars, set escons per Amaiur, que només poden trobar un referent llunyà en els cinc diputats obtinguts el 1986 o en els sis que Herri Batasuna i Eusko Alkartasuna van assolir el 1989 per separat. Però aquells temps no tenen res a veure amb l'actual: l'assassinat polític formava part del paisatge a raó d'una mitjana de més de trenta morts en mans d'ETA cada any i també, en dues ocasions, els 20-N van ser aprofitats per les forces parapolicials i l'extrema dreta espanyoles per assassinar els dirigents abertzales Santi Brouard i Josu Muguruza.
Ahir el País Basc va votar en pau per primera vegada des de la recuperació de la democràcia i, amb els col·legis electorals presidits per una distensió inusual, una majoria de bascos i navarresos van omplir les urnes corroborant, com a la resta de l'Estat, la trompada del PSOE, que va perdre més de la meitat dels escons (de nou a quatre a Euskadi i de dos a un a Navarra). El PP va veure com aquestes circumscripcions van ser les úniques que se li van resistir, molt més que Catalunya -l'altre territori que no s'ha tacat de blau-, i només va aconseguir repetir els resultats de fa quatre anys.
Menys turons vermells
Però els resultats al Congrés de Diputats a Euskadi i a Navarra s'havien interpretat ja des de la precampanya electoral com una primera volta de les eleccions autonòmiques que s'han de celebrar al País Basc el 2013 i que s'han de convocar més tard que d'hora per tancar el cercle i solucionar l'actual anomalia de l'esquerra abertzale fora de la principal institució basca. La formació del lehendakari Patxi López va obtenir ahir a Euskadi el pitjor resultat del partit representant de valls verdes i turons vermells, de l'obrerisme socialista, com li agradava recordar en la campanya que va dur-lo a ser president basc ara fa dos anys i mig. Ni l'any 2000, en l'última majoria absoluta del PP, el PSE havia reculat tant en les dues comunitats autònomes del País Basc. Tampoc pot estar contenta la UPN de la presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, possiblement la dirigent política que més s'ha tapat les orelles en els últims mesos per no escoltar les veus de canvi polític. En ple festival popular a tot l'Estat, la conservadora Navarra elegia cinc seients, la majoria dels quals no han estat per a la marca blanca del PP.
La pugna oberta del PNB
El Partit Nacionalista Basc, expulsat del govern basc i en plena travessia del desert, va aconseguir ahir finalment salvar els mobles del grup parlamentari que a primera hora del vespre les enquestes no li asseguraven. Això hauria estat un drama de proporcions inimaginables per al partit que fins ara ha tingut l'hegemonia més absoluta del nacionalisme basc i que es quedarà amb cinc escons. No havia punxat tant des dels anys noranta. El president penabista, Iñigo Urkullu, sabia qui era el principal adversari aquest 20-N i ha deixat anar unes bones perles en aquesta campanya contra Amaiur. Però les bromes s'han acabat, el temps de la política amb majúscules s'està escrivint al País Basc i a Navarra i es posarà per escrit probablement en el mandat més monocolor del Partit Popular, amb un PSOE sota mínims històrics i amb Arnaldo Otegi mirant-s'ho des de la presó, preparat per ser candidat a lehendakari si li ho demanen. I, per què no, guanyar.
