Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

El pols entre el PNB i l'esquerra abertzale amenaça de desplaçar PSE i PP fins a la tercera i quarta posició

Euskadi: cap a unes eleccions nacionals

El País Basc entra en la precampanya de les eleccions autonòmiques del 2013, que els dos partits més ben posicionats per guanyar-les llegeixen en clau nacional. Les dues últimes cites a les urnes les han guanyades el Partit Nacionalista Basc (PNB) i l'esquerra abertzale, els primers en vots i els segons en escons. Totes dues opcions, a més a més, consideren exhaurit el pacte estatutari.

Per primer cop dos partits nacionalistes, amb una massa crítica majoritàriament favorable a l'autodeterminació, disputaran qui és poder i qui és oposició. El futur lehendakari sortirà del PNB o de la marca que presenti l'esquerra abertzale, probablement Bildu, mantenint la coalició amb EA i Alternatiba, encara que Sortu aprovés el recurs judicial, segons confirmen fonts de la seva direcció.

Situar la contesa electoral en clau nacional ja és un canvi de coordenades que els partits nacionalistes valoren com una gran prova de força cap a Espanya, que, anàlogament, s'hauria d'empassar que els seus dos grans partits quedessin relegats als marges d'aquest eix nacional basc. Amb el greuge afegit que és un acord entre socialistes i populars el que ara sustenta la Lehendakaritza.

Si aquest panorama és clar, no ho és encara qui encapçalarà les llistes, tret del PP, que ha preservat Antonio Basagoiti de l'onada de càrrecs a l'executiu espanyol per tal que reculli els fruits d'una feina de moderació que, ara com ara, és la més efectiva que podien fer al País Basc, tot i que les enquestes no l'hi reconeguin prou: l'Euskobaròmetre (el CIS local) fet públic el 3 de febrer el situava en desè lloc d'aprovació, per sota de tots els altres líders.

Urkullu lehendakari

L'opció del PNB més clara és la d'Iñigo Urkullu, segons manifestava a l'ARA un membre de l'Euskadi Buru Batzar, la direcció del partit. Té en contra la poca tradició de presidents del partit alhora candidats -només va fer el doblet Garaikoetxea- però pesa a favor seu que és el perfil que consideren idoni per al, diguem-ne, independentisme de centredreta. "Les últimes eleccions han demostrat que el ciutadà s'estima més votar l'original que la fotocòpia", deia referint-se al sector que encapçala Joseba Egibar respecte de l'esquerra abertzale. La tesi del PNB és que, en l'eix cartesià en què es dirimirà Ajuria Enea, per competir amb l'independentisme d'esquerres cal un independentisme moderat que doni confiança als estaments econòmics i que a Madrid es vegi amb menys virulència. Cosa que també descarta Juan José Ibarretxe.

L'esquerra abertzale sap que, si finalment Arnaldo Otegi pot encapçalar la candidatura, els números per fer el sorpasso al PNB són reals. Justament per aquesta expectativa favorable practiquen la tècnica Guardiola de no donar el partit per guanyat abans de disputar-lo. Oficialment, veuen negre que Otegi pugui anar a les eleccions (és a la presó i està inhabilitat per a càrrec públic), però per si de cas no filtren cap nom alternatiu. Per evitar aquesta possibilitat, però, el PNB no para de demanar eleccions anticipades i de fer atacs frontals a la gestió institucional de l'esquerra abertzale. Per la mateixa raó de precampanya, ataquen igualment amb duresa la gestió del govern basc, a qui atribueixen un dèficit de mil milions d'euros. Un debat econòmic també força inèdit en una història capitalitzada pel debat identitari, en què l'esmentada sociometria reflecteix que el 30% dels enquestats se senten només bascos i el 20% més bascos que espanyols, i l'autonomia cau al 36%, mentre que la coalició d'independència i federalisme s'enfila al 52%.

El paper de Patxi López

El socialisme basc sobre el paper hauria de fer repetir com a candidat el lehendakari actual, Patxi López, però la demoscòpia i l'opinió pública el castiguen: vuit de cada deu enquestats expressen poca o cap confiança en el govern López per resoldre els problemes del país. Els indicadors postcongressuals del PSOE situen López més a Madrid (fins i tot com a futur candidat a la presidència del govern espanyol) que a Vitòria, seguint d'altra banda una línia d'exportació: Rubial, Redondo, Benegas, Solchaga, Eguiagaray, Jáuregui, Rojo, Madina, Elorza... I Rosa Díez.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT