Publicitat
Publicitat

EL CONFLICTE BASC

La 'kale borroka' i la violència policial segueixen presents al carrer

Euskadi constata les dificultats per enterrar tota la violència

La pau a Euskadi s'ha estancat. Divendres es compleixen sis mesos de l'anunci d'ETA d'abandonar definitivament les armes. Una decisió històrica que ha capgirat la situació i que ha permès relaxar, i fins i tot desactivar, les mesures de seguretat que s'havien dissenyat des de feia un munt d'anys per a centenars de persones amenaçades. Una mostra del canvi és la dràstica reducció de guardaespatlles iniciada pels governs de Vitòria i Madrid. Els escortes ja no són un element fonamental del paisatge i ara és normal veure passejar càrrecs del PP o del PSOE sense la companyia dels àngels de la guarda . Euskadi afronta un temps nou, però el vell no acaba d'anar-se'n.

Que ETA s'hagi apartat no s'ha traduït de manera automàtica en un procés de pau. L'executiu espanyol ignora els consells de la comunitat internacional i descarta el diàleg amb la banda. A més, l'esquerra abertzale continua il·legalitzada, la dispersió penitenciària es manté, també la doctrina Parot -que suposa per als reclusos de l'organització una cadena perpètua de facto - i Arnaldo Otegi -portaveu i símbol del moviment independentista- segueix empresonat per intentar reconstruir Batasuna. Les formacions abertzales, també el PNB, acusen Mariano Rajoy d'estar instal·lat en l'immobilisme i de no tenir una "agenda basca" que gestioni en positiu el nou temps obert.

Això està generant un malestar creixent entre un sector de l'esquerra abertzale que s'ha reflectit en un rebrot puntual de la kale borroka . Crema de contenidors i destrosses en el mobiliari urbà que els dirigents independentistes s'han afanyat a rebutjar. Asseguren que aquests atacs -el més greu a mitjans de març contra una oficina del Servei Basc d'Ocupació a Àlaba- "estan fora de lloc" i "són incompatibles" amb l'estratègia actual de l'esquerra abertzale, abocada als mètodes pacífics, polítics i democràtics. La dirigent abertzale Maribi Ugarteburu atribueix a la crisi aquest ressorgiment de la violència al carrer: "Poden ser maneres d'expressar un malestar molt fort que s'estén en totes les capes de la societat a causa de la situació sociopolítica i econòmica que estem vivint", afirma.

El govern basc confirma que és una kale borroka d'un grup minoritari de "nostàlgics" d'ETA. Els autors d'alguna d'aquestes accions han explicat al diari Gara que la motivació és "laboral i anticapitalista". Si es confirma aquesta nova línia d'actuació, seria una violència de carrer post-ETA que s'ha reciclat, canviant el conflicte polític per la crisi. És una violència vella que intenta persistir amb formes noves.

L'última víctima, davant l''herriko'

En tot cas, respon a una inèrcia del passat i no afecta només l'esquerra abertzale. La mort d'Iñigo Cabacas, un seguidor de l'Athletic de Bilbao, prop de l'estadi fa dues setmanes per l'impacte d'una pilota de goma al cap demostra que l'Ertzaintza no s'ha desentès encara de les inèrcies del passat. El fet que Cabacas quedés greument ferit durant una càrrega al costat d'una herriko taberna -un bar de l'esquerra abertzale- ha donat peu a Amaiur a enquadrar aquesta mort en el conflicte basc i a presentar el jove com "l'última víctima" de "dècades de violència policial".

Teo Santos, ertzaina en excedència, creu que la duresa de la policia en el cas Cabacas i la kale borroka són dues cares de la mateixa moneda: "Hi ha una tensió de molts anys -assegura- i és necessari que aquesta i els procediments per afrontar-la s'adeqüin als nous temps".

La pau no és sols absència de violència. Costa enterrar mig segle d'excessos. El conseller d'Interior, Rodolfo Ares, creu que cal un canvi de xip de tothom: "Queda molt per consolidar la convivència. És cert que els aldarulls es donen també en altres societats, però a Euskadi hem de fer un esforç especial per adaptar-nos", afirma. Ares ha limitat l'ús de les pilotes de goma a casos excepcionals per combatre avalots, però ha hagut de morir algú aliè a la política per prendre aquesta mesura.

Les autonòmiques del 2013 són claus per sacsejar la situació. PNB i Amaiur són, segons les enquestes, els més ben situats per aconseguir la Lehendakaritza. L'esquerra abertzale vol seguir acumulant forces i utilitzar el palau d'Ajuria Enea com a palanca per obligar Rajoy a obrir un procés de pau que el PP -sotmès també a les inèrcies del passat- es resisteix a encetar. La pau és fràgil i encara està per fer a Euskadi.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT