Publicitat
Publicitat

EL PAÍS BASC BUSCA LA PAU

La via lliure a Bildu acaba amb vuit anys sense presència abertzale normalitzada als ajuntaments

A Euskadi hi tornen a ser tots

La legalització de les 254 llistes de Bildu, a banda de provocar un cisma als alts tribunals espanyols, sacsejarà la política basca, marcada des de fa una dècada pel Pacte Antiterrorista del PP i el PSOE, en el marc del qual es va gestar la llei de partits. Oferim una guia per no perdre's en l'escenari que s'obre al País Basc i Navarra que, mentre ETA intenta obrir un procés de pau amb l'Estat, tindrà entre els protagonistes la coalició independentista legalitzada pel Tribunal Constitucional.

Què és Bildu?

Bildu - reunir - és una coalició formada per Eusko Alkartasuna (formació que als 80, i amb l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea al capdavant, es va escindir del PNB), per independents de l'esquerra abertzale il·legalitzada i per Alternatiba, creat el 2007 fruit d'una escissió d'Ezker Batua, la marca basca d'IU. Inspirada en el Front Democràtic Unit de la Sud-àfrica de l'apartheid, Bildu és la plasmació electoral dels pactes estratègics subscrits el 2010 per Batasuna amb EA i Alternatiba. La coalició és un instrument dissenyat per ajudar l'esquerra abertzale a superar la llei de partits, de la mateixa manera que el Front Democràtic Unit va permetre al llavors il·legal Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela fer política tot i les lleis segregacionistes de Pretòria als anys 80 del segle passat.

Quina força té cada partit dins de la nova coalició?

L'esquerra abertzale n'és la força principal, seguida d'EA, mentre que Alternatiba és testimonial. Prenent com a referència les últimes eleccions locals, les del 2007, Acció Nacionalista Basca -aleshores la marca que va ser refugi de l'esquerra abertzale- va convertir-se en tercera força d'Euskadi i aconseguia el govern de 42 ajuntaments, tot i tenir la meitat de les llistes il·legalitzades. EA va obtenir deu alcaldies i Alternatiba, quinze regidors. En les últimes eleccions al Parlament basc, EA, que ja no anava en coalició amb el PNB, va obtenir només un escó.

Quina diferència hi ha amb Sortu?

Bildu és una coalició electoral independentista i Sortu - nèixer - és el nou partit de l'esquerra abertzale, a través del qual Batasuna aspira a ser legal i tornar a les institucions respectant la llei de partits i assumint exclusivament vies pacífiques, polítiques i democràtiques. Sortu no va ser inscrit per decisió del Tribunal Suprem i ara el seu cas està recorregut davant el Constitucional i pendent de resolució. La decisió de l'alt tribunal favorable a Bildu pot fer pensar que Sortu seguirà la mateixa sort quan el seu cas es vegi.

Refarà l'espai històric de l'esquerra abertzale?

Des que va ser il·legalitzada el 2003, Batasuna ha demostrat una vegada i una altra al llarg d'aquests anys que compta amb un nucli electoral d'uns 100.000 votants extremament fidels i immunes als contextos polítics i judicials i que, quan els ho han demanat, han votat nul. Per tant, davant els comicis del 22-M, aspira no sols a recuperar el terreny perdut (va enfilar-se als 270.000 vots el 1999 amb EH), sinó també a incrementar la influència de l'esquerra independentista gràcies a les aliances amb EA i Alternatiba.

Quin perjudici pot causar al PNB?

A Guipúscoa és on Bildu pot fer més mal al partit d'Iñigo Urkullu. En aquest territori, feu tradicional de l'esquerra abertzale, la coalició sobiranista aspira a recuperar la posició hegemònica d'HB. En les últimes municipals, els socialistes bascos van ser, per primera vegada i gràcies a la il·legalització parcial d'ANB, el partit més votat, però el PNB aconseguia la Diputació Foral. Més que al PNB, amb una base social abertzale de centredreta, Bildu disputa directament l'espai electoral a Aralar, partit independentista d'esquerres que es va escindir de Batasuna el 2001 a causa de la persistència d'ETA. Caldrà veure també com es resol el pols a Navarra entre Bildu i Nafarroa Bai, l'antiga coalició que integrava EA i de la qual fou expulsada pel PNB i Aralar pels acords amb Batasuna. NaBai aspira a ser primera força.

Quines alcaldies podrien recuperar els abertzales?

Les d'Ondarroa, Lekeitio, Oiartzun, i Lizartza, entre d'altres, a més de mantenir les 42 actuals. En l'actualitat, l'esquerra abertzale i EA sumen una seixantena d'alcaldies i més de 600 regidors.

Quina serà la seva política d'aliances?

El seu programa passa per garantir governs sobiranistes i d'esquerres compromesos amb un procés de pau que resolgui el conflicte basc a través del diàleg i del reconeixement del dret d'autodeterminació. Això exclou el PP i el PSE, i obre la porta a PNB i Aralar.

Com afectarà l'incipient procés de pau?

Tots els partits bascos menys el PP coincideixen a destacar que la legalització enforteix la democràcia i millora la convivència entre bascos perquè, per primera vegada des de fa vuit anys, les institucions locals i forals reflectiran la voluntat dels ciutadans. A més, la recuperació del poder municipal per part de l'esquerra abertzale suposarà un aval al seu gir cap a les vies pacífiques i democràtiques i permetrà a Batasuna seguir aprofundint en el procés que ha d'acabar amb la desaparició total de la violència d'ETA. La victòria judicial de Bildu enforteix l'alto el foc permanent, general i verificable internacionalment que ETA va decretar el 10 de gener.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT