Enviat especial a BilbaoAvui fa una setmana que els ciutadans d'Euskadi respiren una mica més tranquils. Fa set dies que viuen en una treva general que hauria d'abraçar des dels assassinats fins a l'extorsió empresarial. Tants anys de patiment, però, els fan ser molt prudents i la decepció per la ruptura de l'alto el foc del 2006 és palpable. Tot i això hi ha la sensació, compartida pel gruix de la societat basca, que aquesta vegada pot ser la definitiva si tothom treballa amb discreció i cautela.
De moment els passos previstos es compleixen. L'esquerra abertzale va presentar ahir a Vitòria el document conjunt amb Eusko Alkartasuna i Alternatiba -una escissió d'Ezker Batua- per crear una gran plataforma política d'esquerres i sobiranista a llarg termini. El text és clar a l'hora de rebutjar les "expressions i estratègies violentes" i comprometre's amb les vies democràtiques. No diu res, però, d'ETA. De forma paral·lela, la pressió policial i la cooperació internacional es mantenen. Ahir es va descobrir a França, prop de la frontera amb Suïssa, un nou zulo que suposadament l'organització terrorista havia fet servir fa poc. S'hi van trobar dues armes, munició i documentació. El guió anunciat es va aplicant.
Un equilibri delicat
"No hi ha unanimitat dins d'ETA. Les treves sempre s'han començat amb una majoria fràgil", avisa l'analista basc Mariano Ferrer en una conversa amb l'ARA. L'organització terrorista no és un bloc monolític on tothom comparteix la línia que han marcat les bases polítiques. Cal, per tant, molta prudència.
"No nego que ETA vulgui fer tot el recorregut, però no sé què passarà si es posen traves a l'esquerra abertzale", explica Ferrer, que recorda que hi ha moltíssimes persones que han apostat cegament durant anys per la via de la violència i ara se'ls ha de convèncer que la seva opció no serveix. El cap de política del diari Deia , Humberto Unzueta, comparteix l'anàlisi: "Hi ha un optimisme moderat. ETA ha transferit el poder a la via política però cal veure si ho ha fet amb el braç encongit". A Euskadi tothom té la convicció que si l'organització terrorista fa marxa enrere ja res tornarà a ser com abans perquè l'esquerra independentista i el grup internacional que lidera el sud-africà Brian Currin perdrien tota la credibilitat política.
Les bases dels partits estan més esperançades que les seves cúpules. El batzoki d'Abando és un dels més grans i més moderns de Bilbao. Entre els militants del PNB que formen part d'aquesta seu hi ha moltes ganes que les coses canviïn. Un d'ells és Javier Ruiz Urrutia, empresari i militant nacionalista molt actiu en la vida interna d'aquesta agrupació. "El comunicat ha estat un pas de gegant, la gent té esperança que es pugui avançar cap a la normalització política però exigirà generositat", diu. Ruiz es deleix per girar full de la violència i fer que el seu partit torni a governar Euskadi. I és que els militants nacionalistes no amaguen que la llei de partits -l'exclusió del món abertzale del Parlament de Vitòria- ha afavorit electoralment la majoria constitucionalista. "Ara hem de prendre exemple de Catalunya i explicar a la gent els avantatges de viure sols", argumenta aquest jove admirador d'Arzalluz i d'Egibar, convençut que el PNB tornarà a ser majoritari a Euskadi a partir de les autonòmiques del 2013.
Pels alcaldes i regidors amenaçats, per tots els polítics que han d'anar amb escorta al País Basc, la treva d'ETA ha estat un "alleujament". Una cosa és el discurs de les direccions dels partits en públic i una altra les sensacions a flor de pell que experimenten els centenars de militants i quadres que no tenen la responsabilitat de marcar les grans línies polítiques. Xabier Legarreta és alcalde de Bermeo (a Biscaia) pel PNB i es va fer conegut amb el segrest del vaixell Alakrana . Assegura que "falta el pas final" però que "tot sembla indicar que aquesta cop pot ser". Afirma que al carrer, al seu poble, "hi ha esperança". Josu Montalbán és diputat a Madrid pel Partit Socialista d'Euskadi. El divendres, però, és a Bilbao i conversem amb ell a primera hora del matí, després de participar en una tertúlia de ràdio. Amb un cafè amb llet davant, aquest polític de barba blanca i cabells llargs admet sense embuts que "no s'ha valorat en la justa mesura què pot suposar" el comunicat d'ETA. Emmarcat en la línia més basquista del PSE, creu que el missatge no ha de condicionar l'Estat però que "té l'obligació de llegir i interpretar cada situació". "El procés és irreversible", conclou el polític socialista.
Demanar perdó
La direcció del PSE no pensa igual. Txarli Prieto, el secretari general dels socialistes alabesos, explica a aquest diari que no es creu qui diu que "no matarà amb la caputxa posada". El seu discurs és rotund: "Els que no són demòcrates no poden demanar un acte de fe. Batasuna ha de donar mostres clares que està en contra del terrorisme, no val una simple declaració". I d'ETA afirma: "Haurà de demanar disculpes o alguna cosa. No pot ser que se sentin satisfets de la seva història". Després de tants anys, té clar que la situació "és molt més profunda i seriosa" del que podria semblar a primer cop d'ull.
Kirmen Uribe, Premi Nacional de Narrativa, és d'Ondàrroa i acaba de ser pare. Riu sovint. "Hi ha optimisme i prudència. Els bascos som gent freda que no ens emocionem al màxim". "La gent sap que és una bona notícia, però està recelosa", sintetitza com molts. Curiosament, el lehendakari López va fer servir un poema seu, Maiatza (Maig), per encetar la legislatura: "Vine i parlarem de les coses de sempre, del valor de ser amable".
