Mentre proclamava la seva innocència, Troy Davis va ser executat per injecció letal dimecres a la matinada. La seva vida -i les esperances dels seus defensors d'arreu del món - es va allargar algunes hores, mentre el Tribunal Suprem revisava, i finalment denegava, la petició dels seus advocats per suspendre l'execució.
Davis, de 42 anys, que va ser declarat culpable d'assassinar un policia de Savannah fa 22 anys, va entrar a la cambra de la mort poc abans de les onze de la nit, quatre hores després de l'hora programada. Va morir a les 23.08. El seu cas s'havia convertit en un símbol internacional de la batalla contra la pena de mort i el desequilibri racial en el sistema de justícia. "Es remunta a uns dies horribles en la història d'aquest estat", va dir el reverend Raphael Warnock de l'església baptista d'Ebenezer, que va visitar Davis dilluns.
El condemnat es va mantenir desafiant fins al final, segons els periodistes que van ser testimonis de la seva mort. Va mirar cara a cara els familiars de Mark MacPhail, la víctima, i els va dir que tenien al davant l'home equivocat. "Jo no vaig matar el teu fill, pare, germà", va dir. "Tot el que puc demanar és que s'investigui més aquest cas per arribar finalment a la veritat".
Per a la família de Davis i altres dels seus partidaris que es van reunir davant de la presó, les últimes hores es van viure amb una barreja d'esperança, llàgrimes i cansament. Els manifestants es van emocionar quan van saber que el Tribunal Suprem discutiria el recurs, però els ànims es van enfonsar quan els jutges, en una resolució d'una sola frase, es van negar a aturar l'execució.
Quan va arribar la notícia de la seva mort, els familiars van marxar en silenci i els prop de 500 manifestants van començar a recollir les seves coses i se'n van anar per la carretera. El cos de Davis va sortir al voltant de la mitjanit.
Durant la nit, una dotzena de partidaris de la pena de mort, incloent-hi coneguts de la família MacPhail, es van asseure en silenci, separats dels activistes pro drets humans.
L'apel·lació al Tribunal Suprem va ser un dels últims esforços per salvar Davis. A primera hora, un membre de l'Associació Nacional per l'Avenç de la Gent de Color va dir que la votació a la junta de llibertat condicional de Geòrgia sobre l'indult de Davis havia estat tan ajustada que hi havia possibilitats d'aturar l'execució: "Tenim una font fidedigna que assegura que la votació ha quedat 3 a 2", va assegurar. L'entitat va explicar que havia estat en contacte amb el departament de Justícia i que tenia l'esperança que el govern federal hi intervindria basant-se en possibles violacions dels drets civils, és a dir, irregularitats en la investigació i en el judici. Per la seva banda, els advocats de Davis havien demanat a l'estat una altra manera de salvar-lo: una prova amb detector de mentides.
Però la Junta Estatal de Geòrgia d'Indults i Llibertat Condicional, que dimarts havia negat la clemència a Davis, ràpidament va respondre que no hi hauria una reconsideració del cas i va descartar la prova del polígraf.
Mobilització per salvar el reu
Alhora, els partidaris de Davis van contactar amb la fiscalia per demanar-li que convencés el jutge d'anul·lar la pena de mort. També van intentar contactar amb el president Obama per sol·licitar-li l'indult. A més, el Projecte Innocència, que ha obtingut l'exoneració de 17 condemnats a mort mitjançant proves d'ADN, també es va mobilitzar.
Davis va ser condemnat per l'assassinat de MacPhail el 1989. Un home sense llar havia demanat ajuda quan un grup, en què participava Davis, el va assaltar. Quan l'agent s'hi va acostar li van disparar a la cara i al cor. Fins dimecres, el reu havia estat tres vegades a punt de ser executat. La condemna es va produir amb alguns testimonis que després es van retractar i sobre la base de proves físiques.
El cas va generar un rècord de peticions (més de 630.000) que en demanaven l'indult, entre les quals hi havia personalitats com l'expresident Jimmy Carter, l'arquebisbe Desmond Tutu, 51 membres del Congrés i, fins i tot, un exdirector de l'FBI.
