Publicitat
Publicitat

EUSKADI EL PROCÉS DE PAU

Els mediadors internacionals demanen un comunicat definitiu a ETA

Exigència de diàleg i desarmament

La insistent pluja seca dels mediadors internacionals ha calat definitivament en el conflicte basc. Ha costat dècades d'esforços secrets, però ahir va prendre forma davant de més de 200 periodistes, alguns dels quals britànics, francesos i alemanys.

L'exsecretari general de les Nacions Unides Kofi Annan era el primer a arribar a la Casa de la Pau de Sant Sebastià, on l'esperaven les màximes autoritats institucionals de la província: l'alcalde de la ciutat, Juan Karlos Izagirre, i el president de la Diputació Foral de Guipúscoa, Martin Garitano, tots dos de Bildu.

A continuació, i per separat -cadascú en un cotxe diferent-, desembarcaven a l'antic palau franquista d'Aiete la resta de peacemakers , els experts en resolució de conflictes: els irlandesos Bertie Ahern i Gerry Adams, la noruega Gro Harlem, el britànic Jonathan Powell i el francés Pierre Joxe. A l'interior de l'edifici senyorial d'estil victorià ja ocupaven la sala del plenari una seixantena de representants polítics i sindicals bascos que han donat suport a aquesta iniciativa -tots menys els del PP i UPyD-. Durant tres hores, i a porta tancada, van compartir les seves reflexions amb els observadors estrangers i la Conferència es va acabar amb una declaració de cinc punts en què s'emplaça ETA a "anunciar públicament la fi definitiva de l'activitat armada" i a "sol·licitar diàleg amb els governs espanyol i francès per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte". Si ETA fa aquest pas, la comunitat internacional insta Madrid i París a donar-li "la benvinguda i a iniciar converses". En el document s'afirma que "és possible acabar avui amb més de 50 anys de violència i aconseguir una pau justa i duradora". La fórmula que plantegen aquests experts: el diàleg entre els polítics per abordar qüestions polítiques, com per exemple una "consulta a la ciutadania, que podria contribuir a una nova era sense conflicte", en una referència implícita al dret d'autodeterminació que reivindiquen ETA i les formacions abertzales. També es destaca la importància de la reconciliació i de la reparació de "totes les víctimes", així com la necessitat de "reconèixer el dolor causat". La trajectòria personal i professional dels membres de la delegació internacional que han redactat aquesta resolució i el fet que s'hagin desplaçat fins a Euskadi per presentar-la -i en territori Bildu , on l'esquerra abertzale és més forta- suposa una iniciativa impossible de rebutjar per ETA. Ara la pilota és a la seva teulada, i la resposta no es farà esperar. És només qüestió de dies i, esclar, serà afirmativa. ETA anunciarà aviat -aquesta mateixa setmana- que enterra definitivament la destral i que posa fi a la seva "campanya armada", que s'ha allargat més de mig segle. Abandona la violència, però no es dissol. La seva direcció encara té qüestions "tècniques" -presos, desarmament- que ha de negociar amb els executius d'Espanya i França. El govern basc no ha participat en aquesta cimera. El lehendakari l'ha seguit des de la distància, a milers de quilòmetres. Des dels Estats Units, on és des de fa uns dies de visita oficial, Patxi López destaca que "el més important" de la trobada de Sant Sebastià és l'exigència a ETA perquè abandoni les armes. "És una bona notícia per a tothom -assegura- perquè ja no queda ningú a Euskadi, ni fora, que no s'hagi sumat al clamor de la immensa majoria de la societat basca, que exigeix el final de la violència". ETA tancarà un cicle històric i n'obrirà un de nou

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT