Les FARC alliberen els últims ostatges polítics de Colòmbia

BARCELONA.Ja no coneixen els seus fills, ni la Colòmbia que han deixat quatre presidents diferents, ni l'evolució d'internet o la telefonia mòbil. Són els deu últims ostatges polítics de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), que després d'estar entre 12 i 14 anys segrestats podran trepitjar per fi -si tot acaba bé- casa seva. Amb dues hores de retard per una intensa tromba d'aigua va arrencar ahir a les 10.30 del matí (17.30 hora catalana) l'operació Llibertat. Un helicòpter brasiler amb un delegat del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), un metge i dues membres del moviment Colombià per la Pau es va enlairar des de la ciutat colombiana de Villavicencio per recollir enmig de la selva els policies i militars retinguts fins ara per la guerrilla.

Amb l'exèrcit perseguint-los i rebutjats a socialment, les FARC van confirmar el 26 de febrer l'alliberament dels últims segrestats intercanviables per guerrillers presos. En un anunci històric, van comunicar que "condemnaven" els segrestos i que "era l'hora de dialogar". Llavors també van anunciar que acabarien amb les detencions de civils, però encara hi ha almenys 407 persones retingudes, segons l'ONG País Libre, que lluita contra els segrestos.

Els últims alliberats són els segrestats que fa més temps que estaven en mans de les FARC. Després que el 2002 es trenqués el diàleg entre la guerrilla i el govern, les famílies no van saber res més dels ostatges. El setembre del 2009 les autoritats van interceptar un guerriller amb diferents fotografies de segrestats, entre les quals i n'apareixen alguns del grup. Amb l'anunci històric de les FARC del febrer, les famílies van començar a mirar endavant. Però la logística no ha estat fàcil. Les dates han canviat fins a tres vegades i ahir la guerrilla va tornar variar-les. Inicialment els alliberaments havien de ser el 2 i el 4 d'abril, perquè els ostatges estaven en camps diferents, però ahir va confirmar que l'intercanvi es faria conjunt.

Incerteses fins a l'últim moment

Encara amb la incògnita de si els ostatges tornarien a casa, l'exsenadora Piedad Córdoba, dels cossos de rescat, va subratllar que el més important era que "ja havia començat el primer alliberament" i va insistir que "no hi ha res a témer".