Publicitat
Publicitat

Francesc Torralba: "Qui renuncia a estimar, renuncia a viure"

Amor Qui no estima no viu. Parlo de l'amor amb majúscules amb Francesc Torralba (Barcelona, 1967), que publica 'L'amor que ve de dins' (Ara Llibres). Em diu que s'estima els seus cinc fills amb la mateixa intensitat perquè l'amor és inesgotable.

Així que l'amor ve de dins?

Vull distingir-lo de l'amor que ve suscitat per una atracció exterior: un cutis, uns llavis, un cos, una mirada. El que ve de dins veu les qualitats intangibles de l'altre, estima allò que no veu. Com deia el Petit Príncep, de Saint-Exupéry, el que és essencial és invisible als ulls.

L'amor que ve de fora és l'enamorament i el que ve de dins és el que sustenta la relació?

Segur, n'estic convençut. Les persones canviem: envellim, ens cau el cabell, perdem l'esplendor de la joventut. Per tant, si l'amor només es basa en l'enlluernament exterior té els dies comptats. Com que l'amor que ve de dins estima les qualitats de la persona, fa que l'amor es mantingui en el temps. Però l'enamorament no és només exterior.

Ah, no?

De vegades t'enamores d'una persona sense haver-la vist mai: l'amor a través de la xarxa. Avui hi ha qui estableix una relació a distància. El procés de fascinació ve marcat per com escriu, pel que diu, perquè és sensible, o perquè sembla que et complementa. Si la cosa va endavant, després es coneix la persona.

I?

Pot venir la decepció, l'ensurt o el començament d'una relació molt sòlida. L'amor que neix a la xarxa no ha de ser necessàriament feble, estantís o caduc. Pot tenir longevitat. Dependrà de si les qualitats que els uneixen són grans.

És normal que l'amor ens faci patir?

I tant! Estimar comporta patiment, sobretot quan vols el bé de l'altre. Quan era petit, la mare em deia: "Fill, no saps com patim les mares!" Jo pensava: "Però per què?" Ara que sóc pare, entenc que estimar un fill porta inherent l'acte de patir: perquè vols que li vagin bé les coses, que no l'enganyin, que tiri endavant els seus projectes, que no perdi autoestima.

En una família sense amor ni expressions d'afecte, els fills poden tenir alguna mancança de grans?

Des dels psicòlegs fins als filòsofs que analitzen la infantesa, tots coincideixen que, per damunt de tot, el que necessita un nen per desenvolupar un equilibri mental i emocional és un marc d'amor. Que se senti desitjat, volgut, estimat. Si no, tindrà problemes que arrossegarà tota la vida. No haver-se sentit estimat de petit causa una ferida molt profunda.

Què pot matar l'amor?

La gelosia és un dels elements més tòxics que hi pot haver dins el camp emocional. Si l'amor és prou potent serà capaç de vèncer la gelosia, la rancúnia, el ressentiment. Però si és feble, un dels dos patirà el desamor.

Per això hi ha parelles que es trenquen quan neix el seu primer fill?

Quan l'amor es torna unidireccional, quan es concentra en un sol subjecte, pot arribar a excloure els altres. I això no és bo. També passa amb l'amor d'amistat: un s'enamora, comença a sortir amb la parella, i l'amor als seus amics va aprimant-se, ja no els truca tant, ja no queda amb ells.

Hi ha una fórmula per arreglar-ho?

El desig i la donació. Quan estimes algú desitges estar amb ell. Si no hi ha desig no hi ha amor. Desig no necessàriament sexual sinó desig de presència. I donació: la capacitat de dedicar a l'altre el teu temps. Si estimes algú: què estàs disposat a donar? Aquesta és la pregunta clau.

Un exemple.

Imagina que al teu fill, quan es fa gran, li dius: "Mira, fill, t'he alimentat totes aquestes vegades, t'he vestit, t'he pagat matrícules d'escola durant tants anys. Ara, passa per caixa". Absurd, oi? A l'amor hi ha gratuïtat. Si hi ha càlcul és una relació mercantil. L'amor no entén de comptabilitat. Una persona estima de veritat quan és capaç de donar a fons perdut.

Després d'una crisi, pot tornar a renéixer l'amor?

L'amor té la capacitat d'instaurar el perdó i la reconciliació. Però no és fàcil, depèn de la ferida. I és una condició bàsica que vegis el penediment de l'altre.

N'hi ha que diuen: "Estic casat amb la meva feina". Te'n refies d'un polític que només estima el poder?

No. El temo. Pot ser excloent i menystenir els altres. Un individu així és veritablement misantrop, estrany, inhumà.

L'amor suporta bé l'absència?

Si la persona que estimes és lluny la seva absència et neguitejarà. De fet, serà un dels termòmetres claus per saber si estimes algú. Si se'n va i et quedes igual, si no t'afecta en absolut, és que no l'estimes. Aquest amor no és sòlid, és epidèrmic. Jo agafo l'avió cada setmana i m'agrada veure les arribades i els comiats.

Com a Love actually !

Bona pel·lícula! Si tinc cinc minuts, m'aturo i observo com la gent s'acomiada o es retroba, com plora, s'abraça, s'emociona.

Es pot viure sense amor?

Qui renuncia a estimar, renuncia a viure. El que fa que la vida tingui sentit és estimar. Un individu que ha deixat d'estimar és com un somnàmbul que arrossega els peus per aquest món fins que el cor se li para. Només pot morir el que ha viscut, però només viu el que estima.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT