Catalunya sense nuclears el 2030

Barcelona.L'accident nuclear de l'11 de març al complex japonès de Fukushima ha suposat un punt d'inflexió en la història nuclear mundial i les conseqüències d'aquest fet en les polítiques energètiques de cada país encara estan per concretar-se, però Alemanya ja ha estat el primer estat a comprometre's a abandonar l'energia atòmica.

El departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, del qual depèn l'àmbit energètic, preveu que a Catalunya no hi hagi energia nuclear l'any 2030. Així ho va explicar el conseller Francesc Xavier Mena en una entrevista a l'ARA. La darrera nuclear catalana a arribar als 40 anys (el termini de vida útil que estableix la legislació espanyola, tot i que el Congrés ha obert la porta a allargar-ne el període de funcionament) serà Vandellòs II, l'any 2027. "Allargar la vida útil més enllà d'aquests anys ho veig complicat", va explicar el conseller.

Fukushima ha esdevingut un senyal d'alarma i construir noves instal·lacions nuclears s'encarirà exponencialment a causa de la revisió dels sistemes de seguretat que es derivaran de les proves d'estrès que s'estan duent a terme. "Després de Fukushima, quina empresa voldrà invertir en nuclears? Quina asseguradora voldrà assegurar accidents nuclears? No passaria res si féssim noves inversions en centrals, com fa Finlàndia. Però trobarem empreses que hi vulguin invertir? Jo penso que a Catalunya no", conclou Mena.

Però el conseller sap que en energia no es pot improvisar: "D'un dia per l'altre, substituir les nuclears no és possible; a mitjà termini sí, i en això estem treballant. Pensem en l'any 2030." I és que a més Catalunya té una dependència de la nuclear molt més acusada que la del conjunt d'Espanya. "Al voltant del 50% de l'energia que gastem ve d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II", constata el conseller. A Espanya el 19% de l'electricitat és d'origen nuclear.

Relleu energètic

El Govern no és a qui pertoca decidir una hipotètica apagada nuclear, que correspondria al govern espanyol, però l'executiu català sí que hauria d'anar preparant el camí per poder afrontar el relleu energètic.

És per això que s'esperen algunes pistes en el nou Pla de l'Energia que està preparant el Govern i que haurà de traçar el full de ruta energètic de Catalunya fins a l'any 2020. "El Pla d'Energia es presentarà abans que acabi l'any, però és probable que s'acabi donant a conèixer entrat l'any", comenta Mena.

L'estalvi i l'eficiència energètica seran uns dels pilars fonamentals del pla, que donarà un nou impuls al desenvolupament de les renovables. A Catalunya el pes de les renovables en el sistema elèctric és del 17,5%, just la meitat que en el conjunt d'Espanya. En eòlica, la renovable més madura en termes de rendibilitat econòmica (no s'ha d'oblidar que, segons els experts, l'abandonament de la nuclear implicaria un encariment notable del preu de l'energia), Catalunya només concentra el 4% de la capacitat espanyola, malgrat absorbir el 20% de la demanda elèctrica total. A més, el concurs eòlic està en tràmits i en mans del Tribunal Suprem.

Aquest contenciós dificultarà que el Govern assoleixi l'any 2015 els 3.500 megawatts (MW) de potència eòlica que preveia el Pla de l'Energia elaborat per l'anterior executiu. Les empreses del sector demanen elevar aquesta xifra fins als 5.000 MW per al 2020, però probablement el Govern es marcarà un objectiu menys ambiciós. El que sí que farà serà introduir per primer cop l'eòlica marina en el pla, ja que està considerada com la renovable del futur a causa de la seva enorme potencialitat i menor impacte paisatgístic. Catalunya tindrà la primera plataforma marina l'any 2012.

A part de l'eòlica, el Govern haurà d'accelerar el desenvolupament d'altres energies verdes, ja que es troba lluny fins i tot dels objectius de l'anterior pla, tal com es pot comprovar en el quadre adjunt.

També hi ha molta expectació sobre el resultat de les proves de les centrals espanyoles. De fet, la renovació de la llicència d'Ascó fins al 2020 s'ha produït sense esperar els resultats de les proves. Caldrà veure si té continuïtat.