Publicitat
Publicitat

PAÍS VALENCIÀ

El president valencià segueix el full de ruta de Camps tot i la diferència d'estils

Fabra: noves maneres, bones paraules i el mateix programa

Aquest 9 d'octubre, Diada Nacional del País Valencià, serà el primer que Alberto Fabra viurà com a president de la Generalitat valenciana. L'exalcalde de Castelló és al càrrec des del 26 de juliol, després de la precipitada dimissió -forçada per la direcció nacional del PP- del seu antecessor, Francisco Camps. Com ell mateix va reconèixer, el va "enxampar per sorpresa" i va saber que seria el nou president poques hores abans que Camps anunciés "el seu sacrifici per Rajoy i per Espanya".

Les bones maneres, el tarannà dialogant i l'objectiu "d'obrir una nova època" en la política valenciana van marcar els primers dies del mandat de Fabra. D'aquesta manera, va firmar una carta de presentació escrita a força de bones intencions, que van encoratjar l'oposició i les entitats valencianes a pensar que, després d'anys condemnats a l'ostracisme, es restablirien les relacions amb la Generalitat valenciana. Li va passar, per exemple, a Acció Cultural del País Valencià, que va creure en la possibilitat de reprendre les emissions de TV3 quan el president va dir que volia "que es veiessin aquí [al País Valencià] els canals catalans i a Catalunya, Canal 9". Però després de tres mesos de mandat no s'ha tornat a tractar aquesta qüestió malgrat que el mateix Fabra va visitar Artur Mas al setembre.

Alberto Fabra va arribar al despatx de la Generalitat i allà es va trobar amb diversos temes de difícil solució. Un era el decret d'educació que preveia l'eliminació de les línies d'ensenyament en valencià i pel qual tota la comunitat educativa i milers de ciutadans havien protestat als carrers del País Valencià. Com ho va fer amb altres qüestions, les paraules del president feien pensar que no donaria continuïtat a una iniciativa que negaria a més de 200.000 famílies el dret a escollir l'educació en llengua catalana. A més, un gest va acompanyar les seves paraules, ja que, per primera vegada en els setze anys de govern del PP, un conseller d'Educació es reunia amb Escola Valenciana -principal detractora del decret-. Però a la reunió només van aconseguir el compromís de "revisar i consensuar" el polèmic text.

Malgrat les bones intencions, només cal recordar les primeres paraules de Fabra en el debat d'investidura per advertir que la seva intenció era no moure's gens de la línia marcada durant els últims anys. "Aquests són els meus principis, els principis de Francisco Camps i els del PP", va afirmar a les Corts, i ho ha seguit amb rigor. És el cas, per exemple, de la reforma electoral amb què va sorprendre Camps en l'inici de la legislatura i en la qual segueix treballant el departament de Governació. Una modificació de la llei que, segons els plans inicials, preveuria circumscripcions uninominals, la qual cosa portaria a reforçar la majoria absoluta del PP i a fomentar el bipartidisme.

Gürtel i Brugal, sobre la taula

El president valencià ha sigut conscient des del primer dia que per aparentar el començament d'una nova etapa havia de donar mostres de trencar amb la censura i l'ostracisme que van caracteritzar els últims anys del sacrificat Camps. Per això, sempre ha parlat de "transparència" en la gestió de la Generalitat valenciana; un guant que va recollir l'oposició demanant poder veure els contractes que l'administració va firmar amb les empreses de la trama corrupta Gürtel.

La setmana passada els primers contractes van veure la llum, i van posar així de manifest la connivència del govern valencià amb les empreses de Francisco Correa. I és que, encara que Fabra és un dels pocs dirigents de pes del PP que no s'ha vist esquitxat per cap escàndol, en els pròxims mesos haurà de viure pendent de la resolució del cas Gürtel mentre diàriament surten informacions sobre el cas Brugal a Alacant. En aquest punt és quan l'oposició li demana amb insistència que "d'una vegada per sempre passi de les paraules als fets" i no "faciliti refugi" dins el grup parlamentari a imputats com el mateix Camps i Ricardo Costa. Tampoc han canviat amb el relleu presidencial les relacions tan fluïdes que existien entre el govern i Ràdio Televisió Valenciana, com s'ha pogut comprovar amb el nomenament de la cap de premsa de l'expresident com a directora de la ràdio pública.

Amb aquest teló de fons, Alberto Fabra està al capdavant d'una Generalitat valenciana endeutada. Les polítiques econòmiques adoptades es limiten a un pla d'estalvi de 400 milions i a declinar la recuperació de l'impost de patrimoni. A més, no es vol prendre cap decisió econòmica dràstica per no entorpir la carrera de Rajoy a la Moncloa. Així que, mentrestant, Fabra utilitza el programa marc del PP per justificar els seus tres mesos d'acció de govern. És a dir, reclamar al govern espanyol l'aigua, les infraestructures i el finançament que, en la seva opinió, se li neguen al País Valencià.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT