ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 25/09/2011

Un 20-N sense la Falange o el Partit Humanista

Roger Tugas
2 min
Taules amb menys aglomeració de paperetes En les eleccions espanyoles del 2008 s'hi van presentar fins a 98 candidatures, 36 de les quals eren presents a Catalunya. Aquest 20 de novembre el nombre de llistes serà més reduït.

BARCELONALa modificació de la llei electoral aprovada al gener amb els vots del PSOE, el PP, CiU i el PNB no va ser tan profunda com alguns partits havien plantejat i, en lloc de modificar la proporcionalitat o la forma d'elecció de diputats, va prohibir per exemple la publicitat exterior en precampanya i les inauguracions. És una modificació que hauria pogut passar força desapercebuda si no fos perquè el dia de les eleccions hi haurà una quantitat de paperetes inferior que en comicis anteriors i que a la matinada ja no s'emetran en els espais gratuïts de propaganda electoral anuncis de formacions testimo nials, algunes ja clàssiques però amb resultats més que modestos.

El motiu? Que un dels articles modificats exigeix que a partir d'ara els partits sense representació en el Congrés i en el Senat hagin de reunir l'aval del 0,1% del cens de les circumscripcions on es vulguin presentar per poder validar la candidatura. Aquesta mesura és una barrera difícil per a alguns partits molt minoritaris, els quals han carregat durament contra la reforma.

El cap d'estudis de ciència política i de l'administració de la UB, Josep Maria Reniu, ho considera un retrocés en "l'exercici de la llibertat d'expressió política", tot i que reconeix que el canvi "racionalitzarà la despesa econòmica". Fins ara, a cada seu electoral totes les candidatures havien de tenir un nombre de paperetes equivalent al total del seu cens, la qual cosa tenia un cost important tot i que la majoria es llençaven. En especial, les d'aquests partits que a partir d'ara tindran més difícil presentar-se.

El futur d'aquestes forces és una incògnita. Reniu creu que "les condemna a desaparèixer", ja que "no recolliran en avals el que no han obtingut mai en vots". Diferencia, però, les "microformacions polítiques que es queden amb dècimes" de vots i els partits que no entren però que obtenen suports més alts, com Plataforma per Catalunya. La necessitat d'avals, per tant, no serà un impediment per a totes les forces sense representació, sinó per a aquelles sense implantació significativa.

El 27-S comença la recerca

El període per recollir els avals -per presentar-se a tot Catalunya, en calen 5.397 i cada persona només en pot donar un- comença el 27 de setembre i durarà 20 dies. Algunes formacions, convençudes d'assolir els suports, ja fa setmanes que recullen per internet dades de persones disposades a signar quan el termini estigui obert, en una iniciativa liderada per Pirates de Catalunya.

La repercussió electoral de la mesura, segons Reniu, serà ínfima, atès el poc pes de qui quedarà fora. Tanmateix, aquest ha anat creixent últimament en paral·lel al desencant amb els grans partits. El 28-N la suma dels suports de les llistes que van obtenir menys d'un 1,5% dels vots va superar el 7%, bona part del qual es pot traspassar precisament a qui no va votar la reforma. Els vots de petits partits d'extrema esquerra i ecologistes podrien arribar a ICV-EUiA i els d'independentistes, a ERC. Per contra, si no fan confiança a cap altra força, l'abstenció podria augmentar lleugerament.

stats