VALÈNCIALa sal de les falles ha sigut sempre la burla intencionada i només en la mesura que aquesta burla val, val una falla". Les paraules de Joan Fuster a l'article Les Falles, tema de falla és la millor definició per a qui no coneix la festa. Els gairebé 700 monuments que fins dilluns ocupen la majoria de carrers de València són molt més que una expressió artística. O, almenys, això eren a l'origen. Les Falles han tingut la seva raó de ser en la crítica de les decisions dels poders públics i la sàtira dels seus comportaments. Fuster diria que "les falles són, d'alguna manera, una vertadera explosió de sinceritat col·lectiva".
I així ho van ser durant molts anys. Els veïns plasmaven en els ninots els problemes que vivien als seus barris i durant les festes no hi havia alcalde o polític que s'escapés de la crítica i les flames. Malauradament, els anys de dictadura i més tard les majories absolutes del PP van buidar de contingut social les falles per convertir-les en els grans i vistosos monuments d'avui dia, que si bé mantenen cert esperit satíric, disten molt del missatge subversiu que van popularitzar aquesta festa. A més, el poder polític va aconseguir domesticar l'activitat fallera, per definició progressista, i la va convertir en una expressió cultural folklòrica i regionalista.
L'intent homogeneïtzador de la festa va tenir la seva contestació en algunes comissions que van decidir mantenir viva l'herència combativa de les primeres falles. És el cas de la comissió Arrancapins, al barri d'Abastos. És la falla alternativa per excel·lència de València. "Alternativa per no seguir els dictats de la Junta Central Fallera", matisa Josep Antoni Collado, membre de la comissió. Es diferencia de la resta, en primer lloc, per posicionar-se i configurar-se no solament com una falla sinó també com un col·lectiu social i veïnal. En vista de l'actitud apolítica de la majoria, Arrancapins ho té clar: "Aquesta és una falla progressista, valencianista i laica".
Cadascuna d'aquestes paraules tenen sentit en la vida de la comissió. A més, que siguin els mateixos fallers qui fan la falla, els permet fer-la al seu gust i configurar-la d'acord amb l'actualitat. Per exemple, el dia abans de la plantà encara estaven fent els ninots que representarien la Primavera valenciana . A més, els seus cadafals es planten fora de concurs perquè entenen que l'art que plasmen els seus fallers no pot ser avaluat per ningú i perquè no comparteixen l'ànim competitiu amb altres comissions. Però no solament en això la falla és progressista. "No acceptem el tracte masclista que imposa la festa", assenyala Collado i, per això, des de l'any 1991 no hi ha càrrecs de fallera major o president, perquè els consideren discriminatoris. Així mateix, des dels anys 80 la falla va abolir tots els càrrecs de la comissió per funcionar de manera assembleària. Només mantenen uns càrrecs de manera testimonial per poder inscriure's en la llista oficial de falles i que la Junta Central no els pugui obrir un expedient. "Ganes no els en falten", afegeix amb un riure sarcàstic Collado.
Especialment durant els anys de la Transició, Arrancapins va lluitar molt a favor de la normalització i la unitat lingüística i, des de llavors, totes les comunicacions les fan en valencià. D'altra banda, com que és una falla laica, la comissió no participa en cap tipus d'acte religiós. Però si per alguna cosa ha treballat aquesta comissió és per tractar de fomentar els valors de les falles com una festa popular i de barri. Els seus actes són públics, al carrer i participatius. Durant la setmana fallera tenen una extensa programació cultural que tracta de defensar la identitat del País Valencià.
Falles al carrer
Per destruir el mite que les falles són per als fallers, van néixer les Falles Populars i Combatives. Aquest any és el novè consecutiu que se celebren i el primer que planten la seva pròpia falla, però els objectius segueixen sent els mateixos que el primer dia. "Volíem obrir una festa que cada vegada era més tancada i recuperar la cultura popular valenciana", explica Mar Estrela, membre de les Falles Populars i Combatives. Per aconseguir-ho, programen, per exemple, concerts d' albaes o recitals poètics de Fuster i Estellés. Les Falles populars no tenen cap subvenció i, per aquest motiu, aquest any van emprendre una iniciativa de micromecenatge que els va permetre reunir més dels 2.600 euros que necessitaven.
