Publicitat
Publicitat

Famílies, clans i egos

De nou, el congrés del PSPV s'ha tancat amb la decapitació del líder a mans d'una aliança potencialment inestable de famílies, clans i egos. En aquesta ocasió hi havia motius de sobres per desempallegar-se de Jorge Alarte, que ha portat el partit als seus pitjors resultats. Amb un plantejament clarament més valencianista i progressista que el d'Alarte, Ximo Puig haurà de retrobar la identitat perduda per un PSPV molt castigat per l'ambigüitat i la indefinició, les ocurrències i cops de timó dels successius dirigents i per la catastròfica desarticulació de l'estructura comarcal del partit aprovada en l'anterior congrés.

Tanmateix, la principal patologia que pateix el PSPV, el faccionalisme més descarnat, es manté intacta. Només això explica una executiva de 69 membres, amb un personatge com Leire Pajín -antiga aliada d'Alarte- en un lloc destacat. Si un líder sòlid és el que pot triar un número 2 que no li vulgui prendre el lloc, sembla que Ximo Puig patirà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT