L'ENDEMÀ DEL SETGE
Crònica 17/06/2011

Felip Puig es disculpa per la ineficiència de l'operatiu

Carles Arbolí
4 min
PARLAMENTARIS ESCORTATS El diputat d'ICV, Joan Herrera, en el moment de dirigir-se dimecres al Parc de la Ciutadella, envoltat d'agents antiavalots.

BARCELONASi Felip Puig té avui un malson, se li apareix en forma d' indignat . Les dues operacions policials que el departament d'Interior ha dissenyat en els últims dies -el 27 de maig a la plaça de Catalunya de Barcelona i dimecres al Parlament- no es pot dir precisament que hagin donat gaire bons resultats. "No ha sortit del tot bé", deia el conseller d'Interior del dispositiu de la plaça de Catalunya de fa tres setmanes. "Va ser més accidentat del compte", afirmava ahir sobre l'operació del Parc de la Ciutadella. Arguments similars per a dues intervencions diferents.

En una reunió informal amb la junta de portaveus del Parlament, Puig es va disculpar ahir per no haver pogut evitar les agressions a alguns diputats. I és que al conseller d'Interior li va caure ahir una pluja de crítiques per la poca eficiència del dispositiu policial. Que al final s'haguessin d'utilitzar helicòpters i furgonetes dels Mossos perquè la major part dels diputats i membres del Govern, inclòs el president Artur Mas, poguessin arribar al Parlament, o que els diputats que van passar a peu pel cordó policial de seguretat fossin majoritàriament increpats i, en alguns casos, agredits, demostra que alguna cosa va fallar. El mateix Artur Mas reconeixia ahir que el dispositiu policial de dimecres "estava previst en unes circumstàncies de més tranquil·litat, però es va haver d'enfrontar a una kale borroka organitzada per una gent d'extrema violència". El president de la Generalitat va afegir que "del pacifisme que s'havia anunciat, es va passar a la violència, la intimidació i la coacció". Un discurs que també va mantenir el conseller d'Interior, malgrat que amb matisos. Puig, i en contra de la justificació de Mas, va afirmar: "Esclar que prevèiem que hi hauria gent violenta". En qualsevol cas el titular d'Interior es va justificar ahir per la complexitat de l'operatiu, les grans dimensions de la zona que s'havia d'acordonar -el Parc de la Ciutadella fa quatre quilòmetres de perímetre-, i les "ganes ferotges de batalla campal". Tot això va fer, segons va admetre, que els 600 mossos que van participar en el dispositiu no fossin suficients per mantenir l'ordre públic de la mobilització, que va aplegar més de 3.000 persones. "Hi havia tots els recursos disponibles, fins i tot amb agents procedents d'altres punts de Catalunya", insistia.

Agressivitat i violència

Puig va mantenir una vegada i una altra que el principal problema va ser "el nivell d'agressivitat i violència contra les persones" que van mantenir "bona part dels manifestants". El conseller va arribar a dir que no es tracta d'un "moviment pacífic amb bondat per trobar un nou ordre mundial", sinó que són "organitzacions que tenen l'objectiu d'alterar l'ordre polític i institucional". Posteriorment, ell mateix va rebaixar el to d'aquestes afirmacions: "Era una minoria violenta que s'intenta aprofitar del moviment del 15-M i que cada vegada són més, més ben organitzats, més agressius i més malintencionats". Puig va fer una crida perquè els responsables del moviment dels indignats facin un esforç per aïllar-se dels violents: "La democràcia no viu de comunicats, sinó de valors i fets", els va dir.

El conseller d'Interior va reconèixer que durant els incidents de dimecres i les dificultats per garantir l'accés al Parlament es van plantejar dispersar els concentrats, però els comandaments policials temien que això provoqués un efecte crida i que, com va passar el 27 de maig a la plaça de Catalunya, arribessin més persones i s'agreugés el problema. "L'objectiu del dispositiu de seguretat es va complir perquè vam garantir la inviolabilitat del Parc de la Ciutadella i la sessió del Parlament es va poder desenvolupar amb plena normalitat", va manifestar. Tot i això, alguns diputats de CiU denuncien en privat que després del caos per entrar el Parlament, l'episodi es va repetir a la sortida al vespre, quan la majoria d'ells van sortir a peu i en grup.

Durant els incidents i en les hores posteriors, la policia catalana va detenir set persones i en té almenys deu més com a identificades per la seva participació directa en les agressions a diputats o en episodis de vandalisme. Precisament, la Fiscalia ha obert diligències per investigar aquests actes violents. El ministeri públic, que actua d'ofici, ha demanat informació als Mossos d'Esquadra per tal d'estudiar si es pot imputar un delicte d'obstrucció a la tasca dels parlamentaris, recollit en l'article 498 del codi penal, a alguns dels detinguts o a altres participants en els fets. Aquest article estableix que aquells que utilitzin "força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir que un membre" d'un parlament pugui "assistir a les seves reunions" o bé "coartin la lliure manifestació de les seves opinions o l'emissió del seu vot", seran castigats amb una pena de presó que pot arribar a cinc anys.

Desobediència i resistència

La Fiscalia vol centrar les seves investigacions en aquest suposat delicte tot i que, tenint en compte que ja hi ha set detinguts, podria haver de deixar la investigació principal en mans del jutge. Els primers detinguts estan acusats per ara de desobediència i resistència a l'autoritat. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també va anunciar que la cambra catalana està estudiant personar-se a les diligències de la Fiscalia o presenten una denuncia del mateix Parlament per aquestes agressions als parlamentaris. De fet, va explicar que portarà a la Mesa del Parlament de dimarts vinent un informe per plantejar una d'aquestes accions o l'altra. De Gispert va destacar que hauran de valorar fins a la propera setmana quines denúncies de diputats s'acaben presentant. "El problema de fons és la coacció i que un grup important de manifestants van intentar impedir el normal funcionament del Parlament", va explicar de Gispert. Artur Mas va exigir, per la seva banda, "un càstig exemplar".

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va trucar dimecres a Artur Mas després dels incidents del Parc de la Ciutadella. La trucada va servir per expressar el seu suport al Govern. A tot això, els 'indignats' es mantenen en silenci i a última hora, i després de trascendir la investigació de la Fiscalia, van suspendre la roda de premsa que havien convocat per donar la seva versió dels fets.

stats