Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA

El ministre d'Interior diu que aldarulls com els de la vaga general fan "molt mal" a la marca Barcelona

Fernández Díaz igualarà els vàndals als terroristes

Interior i Justícia impulsaran una reforma legal per igualar el càstig penal a les guerrilles urbanes al del terrorisme de la kale borroka. Diuen que incidents com els de la vaga fan mal a la marca Barcelona.

Aldarulls com els que es van viure al centre de Barcelona el passat 29-M fan "molt mal" a la marca de la ciutat, de Catalunya i fins i tot de l'Estat. I, fins ara, sembla que els violents que els provoquen han tingut certa impunitat. Així ho veuen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el d'Interior, Jorge Fernández Díaz, que han decidit impulsar una reforma legal del Codi Penal que endureixi els càstigs penals a les "guerrilles urbanes" i els iguali al terrorisme de baixa intensitat de la kale borroka .

Segons va confirmar ahir el mateix Fernández Díaz, es tracta de "dotar-se dels instruments jurídics adequats" perquè es pugui fer front als violents des de la perspectiva policial, judicial i de fiscalia. "Ens volem equiparar a altres països, com França i el Regne Unit, que tenen en els seus codis penals una resposta jurídica per fer front a aquestes situacions. I ningú dubta que són dos democràcies molt consolidades", va defensar el ministre d'Interior en declaracions a TV3.

La pena mínima, dos anys

Es tractaria, doncs, d'elevar a dos anys el mínim de presó per aquest tipus de delictes, que fins ara era d'un any. D'aquesta manera, els fiscals podrien demanar la presó provisional i els jutge decretar-la en cas de considerar-ho necessari. "No podem seguir pel camí del bonisme", afirma Fernández Díaz, que diu que els càstigs s'equipararan, des d'un punt de vista jurídic i penal, als de la kale borroka . Aquest terme, utilitzat des dels 90, fa referència als joves que realitzaven actes violents als carrers del País Basc, considerats "terrorisme de baixa intensitat" i jutjats per l'Audència Nacional -fins i tot en cas de ser menors-, que havia arribat a demanar penes de més de deu anys de presó.

Lluita contra els reincidents

El ministre va assegurar ahir que aquesta mesura és "fonamental", i més si es té en compte el fenomen de la reincidència, ja que molts d'aquests violents que actuen als carrers ho són. De fet, per exemple, un dels detinguts pels aldarulls del 29-M -a qui la jutge va enviar a presó provisional- també està imputat per la seva participació en el bloqueig del Parlament el 15 de juny de l'any passat.

Les últimes informacions policials assenyalen que el nombre de violents que actua als carrers de Catalunya ha crescut en els últims temps. Si fins ara es tractava d'un grup d'entre 300 o 400 persones -que aprofiten les manifestacions, els esdeveniments importants o els moviments socials per perpetrar actes vandàlics-, des de fa un temps s'hi ha sumat un altre grup de més de mil joves que els donen suport, aplaudeixen les seves accions i fins i tot hi participen "per diversió". L'endemà dels aldarulls de la vaga -que es va saldar amb 79 detinguts i desenes de ferits-, tant el president de la Generalitat, Artur Mas, com el conseller d'Interior, Felip Puig, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van demanar un reforç de la normativa penal -competència de l'Estat- per endurir les penes i així eradicar aquest tipus de violència urbana, que ha passat a ser la prioritat del Govern en matèria de polítiques de seguretat

Gran alarma social

Fernández Díaz creu que imatges com els de la batalla campal durant la vaga, que van recórrer el món i van aparèixer a la majoria de mitjans de comunicació, "fan molt mal", no només des del punt de vista turístic i hoteler, sinó també a la marca Barcelona i a la imatge de Catalunya i Espanya.

A més, diu que han generat "una gran alarma social" a la qual ara s'ha de donar resposta per no convertir Barcelona en "la capital antisistema d'Europa". Fernández va assegurar que els dos ministeris treballen en aquest enduriment del Codi Penal des de fa setmanes i que no es tracta de crear legislació "a cop d'ocasió".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT