Les Festes de Gràcia mantenen la calma sense perdre volada
Gràcia és Gràcia i, tot i el gir de la seva festa major -que els últims anys ha apostat per una programació més centrada en els veïns- continua sent l'epicentre festiu de l'estiu a Barcelona. Quan encara queda una nit de festa, ja han passat pels carrers i les places del barri més d'un milió i mig de persones, segons els càlculs de l'Ajuntament, en una edició especialment multitudinària. El que sí que ha aconseguit el gir -a l'espera d'una última nit- és que la tranquil·litat s'imposi, fins i tot a altes hores de la matinada, quan els cossos policials i els equips de neteja es dediquen a anar convencent els últims resistents de la necessitat de marxa cap a casa. Amb alguna excepció, és clar, com les cinc detencions que es van acabar efectuant la nit de divendres.
Quatre a la plaça del Raspall per desordres públics i una cinquena a la plaça de la Vila de Gràcia per resistència a l'autoritat. Res comparable, però, als aldarulls d'anys enrere. El bon ambient imperava la nit de divendres als carrers graciencs, on aquest any costa més que mai trobar-hi un llauner . La pressió policial ha fet disminuir la venda ambulant, tot i que el volum de llaunes requisades, segons fonts de l'Ajuntament, ha crescut per la pressió extra als locals que continuaven venent alcohol fora dels horaris en què està permès.
Sangria 2 euros, cervesa 1,50, combinats 4,50... Els bars de Gràcia donaven la benvinguda als clients amb aquests preus. Festa garantida. Al llarg de la nit, la música va anar agafant força i cada cop arribava més i més gent. Els carrers eren un constant anar i venir de persones, de balls improvisats, de tertúlies reivindicatives i de voltes sense rumb. La música dels concerts, els crits i les converses elevades de to es van convertir en la banda sonora de la festa major la nit que s'instal·laven els anunciats deu limitadors de so en alguns escenaris per aconseguir una reducció de fins al 50% de la percepció del nivell sonor. Un aspecte força agraït pels veïns.
Urinaris improvisats
Els carrers propers a la plaça de la Vila eren els més concorreguts. Els joves que s'hi van replegar ballaven al so de l'Orquestra Mitjanit. Bars i tasques feien l'agost. Però tot el que entra surt. Alguns buscaven desesperadament un vàter i -tot i l'increment d'aquests anys- els lavabos mòbils no eren suficients. Qualsevol racó poc il·luminat es convertia en un urinari.
La música va deixar de sonar abans de les quatre. Alguns, però, es resistien a tornar a casa tan d'hora. Puntual, a les cinc de la matinada, començava el dispositiu de desallotjament de Mossos i Guàrdia Urbana. Com és habitual, la plaça del Sol i la del Raspall van ser dos dels punts més complicats, amb els típics estira-i-arronsa entre els policies i els joves més decidits a no marxar. Un parell de contenidors a terra, alguna llauna volant i poca cosa més.
