Publicitat
Publicitat

Opinió

Filtracions o torpedes

En el procés de pau entre Israel i l'Autoritat Nacional Palestina -només una part, i no la més complicada, del procés de pau al Pròxim Orient-, el problema no és principalment a la taula de negociacions. Sempre he cregut que en una taula de negociacions, una delegació d'israelians assenyats i de palestins moderats i laics poden arribar fàcilment a acords raonables, amb renúncies per les dues parts.

El problema és quan aquestes dues delegacions tornen a casa i es troben amb els seus i els han d'explicar que per la pau i la seguretat han hagut de fer aquestes concessions o aquelles, de coses que sempre havien dit que eren irrenunciables. El problema no és arribar a un acord, el problema és vendre'l a la teva gent. Sadat i Rabin van morir en l'intent. Sharon, gairebé. Arafat, per evitar-ho, es va moure tota la vida en l'ambigüitat més absoluta. Personalment, ho anomeno la síndrome de Michael Collins. Recordin la pel·lícula.

Transparència i veritat
Les filtracions que ha començat a fer Al-Jazira sobre coses que s'han posat damunt de la taula en aquest procés de negociació per part dels palestins -no sé si s'explicaran de la mateixa manera les que han posat els israelians- és si vostès volen un monument a la transparència i la veritat. Fantàstic. Però és un torpede per a qualsevol procés de pau. Perquè precisament complica el que ja per si mateix és més complicat: explicar a la teva gent les renúncies que s'han hagut de fer. I a la pau només s'hi arriba o guanyant l'adversari per golejada o intercanviant concessions. Les filtracions caricaturitzen unes delegacions palestines submises i que ho donaven tot. Negociar és això. Proposar. Intercanviar. Però explicat així, Hamàs i els seus patrocinadors es deuen estar fregant les mans amb aquestes filtracions. És un torpede a la línia de flotació dels seus adversaris. Israel? No! L'Autoritat Nacional Palestina.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT