Finlàndia tria el partit del malestar

Hèlsinki.Amb una economia que se n'ha sortit prou bé del desgavell global, una societat que no presenta símptomes de confrontació i una classe política que ja voldrien molts països, resulta si més no sorprenent que un 19% dels votants finlandesos apostessin diumenge per una proposta que ha fet del no i de l' anti els seus principals recursos programàtics.

Aquestes podrien ser algunes de les claus del comportament electoral d'un país amb un model educatiu que es considera exemplar i amb una societat culta, capaç de crear un model econòmic propi que els ha convertit en pocs anys en una economia moderna i global.

Economia

Malestar amb l'eurozona De l'esperit de cooperació europeista inicial al desencís

Finlàndia va mostrar des dels inicis un indiscutible esperit de cooperació amb la construcció d'un marc econòmic europeu. Una motivació que, malgrat comportar altes dosis de solidaritat cap a altres estats, no ha privat Finlàndia de ser sempre fiscalment responsable. Tot i la severitat de la crisi en diverses indústries del país, han aconseguit establir les bases per girar full. La situació de països com Portugal o Grècia obliga Finlàndia a veure's atrapada en una realitat de crisi de la qual pretén fugir.

Immigració

Descuit institucional La correcció política va obviar el debat

Amb un clima poc atractiu i una isolada posició geogràfica, Finlàndia no és un país gaire sol·licitat per la immigració, que no arriba al 3%. Sense gran presència de nouvinguts, les institucions del país van descuidar incentivar la seva integració i això va provocar algunes tensions que, puntualment, s'han traduït en violència. "Enduts per la correcció política, tant mitjans com polítics hem comès l'error d'ignorar en comptes d'obrir el debat", reconeix Timo Harakka, un reconegut columnista d'opinió política.

Política

Grans coalicions Desencís amb els partits tradicionals

L'obligació d'haver de formar sempre un govern de coalició ha acabat limitant la renovació. Durant els últims 30 anys el govern finlandès ha estat encapçalat per socialdemòcrates, centristes i conservadors, els quals s'han anat alternant en els pactes de govern fins al punt d'esdevenir hegemònics i homogenis.

L'alternativa

El partit protesta Timo Soini aglutina cansament i reivindicació

Amb una retòrica simplista, el partit Finesos Autèntics ha esdevingut el mitjà per a la protesta. L'analista Timo Harakka creu, però, que aquest és "el missatge d'un electorat que mai més no tornarà a votar Soini". El creixement continuat d'aquesta formació, de moment, el desmenteix.